Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / Ajuntament / Comunicació i publicacions / Sala de Premsa / La Casa Museu de Can Font de Lloret incorpora dos quadres de l’any 1855 restaurats recentment

La Casa Museu de Can Font de Lloret incorpora dos quadres de l’any 1855 restaurats recentment

Les persones que facin la Ruta Indiana aquesta Setmana Santa a Lloret ja els podran veure exposats
18-03-2021


A la Casa Museu de Can Font de Lloret, que exposa el passat indià de la vila, hi llueixen dos retrats recentment restaurats.

Són dos retrats corresponents al matrimoni Rissech, una nissaga lloretenca vinculada a la navegació amb Amèrica i que daten de l’any 1855.

El retrat femení és de Carme Vilallonga i Baví, nascuda a Cuba, als 28 anys. Esposa del capità Francesc Rissech i Domènech, amb qui va contraure matrimoni l’11 de març de 1857. I el retrat masculí és del capità Francesc Rissech i Domènech, fill del també capità Joan Baptista Rissech i Macià, del qual es conserva també un retrat a Can Font.

La restauració s’ha finançat a través d’una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i des d’aquesta setmana ja estan exposats a la Casa Museu de Can Font de Lloret.

Segons ha explicat la directora de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret, Anna Fuentes, aquests retrats són part d’una donació molt important que vam rebre l’any 2020 de la família Fusté Costa.

Aquests retrats ja es troben actualment exposats a Can Font justament amb la resta del material provinent de la mateixa col·lecció de la família Fusté Costa.

El regidor de Patrimoni Cultural, Xavier Flores, ha destacat que aquests dos retrats restaurats i el material nou que s’ha incorporat a l’exposició de Can Font provinent d’aquesta col·lecció es podran visitar aquesta propera Setmana Santa ja que s’han previst de nou visites guiades els dies 2, 3, 4 i 5 d’abril.

La Ruta Indiana de Lloret convida a fer un recorregut pels elements de l'època indiana més significatius del municipi: Casa Garriga, passeig Verdaguer, Ajuntament, Església, Escoles Parroquials i en acabar una visita a la Casa Museu de Can Font. Els participants també tenen l’oportunitat de conèixer el paper de les vídues, el cementiri modernista, Sant Pere del Bosc i d'altres curiositat de l'època.

Anna Fuentes recorda que, entre 1800 i 1840, molts lloretencs van embarcar-se rumb a Amèrica -la majoria, fills de les famílies més pobres de la vila- amb el desig de fer fortuna al nou món. L'Havana i Matanzas van ser els destins més escollits, ciutats cubanes on van desenvolupar les feines més diverses. Des d'aquelles terres, però, van mantenir sempre el contacte amb la seva vila natal, una de les localitats catalanes que més influència va rebre de la carrera de les Índies. Filantrops i benefactors, els indians van contribuir a la transformació urbanística de Lloret. Amb les seves grans mansions van bastir un passeig marítim de gran bellesa i qualitat arquitectònica, van finançar diverses obres de beneficència com l'hospital i les escoles, i van participar activament en la reconstrucció modernista de l'església parroquial. I aquest és el passat que convidem a descobrir als nostres visitants, recalca Fuentes.

Pel que fa a la Casa Museu de Can Font, coneguda també per Cal Conde o Can Piuet, o Can Comadran, va ser construïda l’any 1877 pel mestre d’obres lloretenc Fèlix Torras i Mataró per encàrrec de Nicolau Font i Maig. En el remat central de la part superior, hi figura un anagrama amb una N i una F, les inicials del primer propietari.

És un edifici de marcat caràcter modernista. Es compon de soterrani, baixos, dues plantes i golfes. La distribució de l’edificació gira al voltant de l’escala, situada en el centre i que serveix de nexe entre les dependències de cada planta. La façana és d’estil neoclàssic, predominant en l’època de la seva construcció.

L’edifici destaca des d’un punt de vista artístic i arquitectònic pels següents elements estructurals:

  • La caixa d’escala i escala interior amb barrots de caoba
  • El vestíbul i el rebedor
  • Els paviments de mosaics policroms
  • La cambra de bany completa amb un delicat enrajolat amb motius modernistes 

L’any 1940 Nicolau Cabañas i Llovet va vendre la casa senyorial a l’industrial tèxtil sabadellenc Ferran Comadran i Torres.

L’Ajuntament de Lloret va adquirir l’immoble l’any 1981 donat que constituïa un edifici que valia la pena conservar com a prototipus d’una classe de casa senyorial vinculada a les fortunes lloretenques fetes a Amèrica.

arxivat sota: Cultura i Art