El Consell d’Europa dona llum verda a la Ruta Europea de Jardins Històrics
La Ruta Europea de Jardins Històrics ja és oficialment un itinerari europeu certificat pel Consell d’Europa. Aquest organisme ha destacat el valor històric, artístic i social dels jardins membres i el seu valor transfronterer que reflecteix la identitat dels països i regions europeus al llarg dels segles, així com el seu objectiu comú de crear una millor vida i paisatge. Actualment només hi ha 40 Rutes Culturals certificades pel Consell d’Europa com per exemple el Camino de Santiago, la Ruta dels Vikings, els Camins Europeus de Mozart o la Ruta dels Impressionistes.
Aquesta iniciativa va néixer al 2016 arrel de l’impuls de l’Ajuntament de Lloret de Mar (amb els Jardins de Santa Clotilde), i la col·laboració de l’Ajuntament d’Aranjuez i el laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, que va plantejar la idea d’unir els diferents parcs i jardins més emblemàtics per tal de reforçar el seu coneixement, així com compartir experiències i innovació.
En xifres, aquests parcs acullen cada any més de 14 milions de visitants, 1,5 milions dels quals participen a les més de 500 activitats organitzades (esdeveniments, activitats de recerca, educatives, culturals i socials) en aquests espais. Els ingressos generats per aquests parcs i jardins són més de 60 milions d’euros anuals.
Objectius de l’associació
La Ruta Europea de Jardins Històrics és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu reunir el major nombre d’entitats gestores de Jardins Històrics d’Europa amb la finalitat de difondre i promocionar una oferta cultural i turística de qualitat, així com contribuir a desenvolupar els territoris on es troben aquests jardins.
Els jardins membres d’aquesta xarxa són:
Alemanya
- Jardins Herrenhausen, Hannover
Espanya
- Jardins de Santa Clotilde, Lloret de Mar
- Parc Samà, Cambrils
- Finca Raixa, Palma de Mallorca
- Jardins del Real Sitio de Aranjuez, Madrid
- Jardins de la Alhambra y Generalife, Granada
Geòrgia
- Jardí botànic Batumi. Batumi
- Jardí Botànic nacional de Geòrgia, Tblisi
- Tsinandali Museu i Jardí, Kakheti
Itàlia
- Jardí Històric de Garzoni, Collodi, Pescia
- Jardí Històric Boboli, Florència
- Museu històric i Parc del Castello di Miramare, Trieste
- Parc reial de Caserta, Caserta
- Villa D'Este- Istitut Villa Adriana e Villa d’Este- Villae, Tivoli
Polònia
- Museu del Palau del Rei Jan III, Wilanów, Varsòvia
- Jardins del Castell Reial de Varsòvia, Varsòvia
Portugal
- Jardins de la Finca Aveleda
- Jardí Botànic de Lisboa
- Jardí Botànic Tropical de Lisboa
- Parque Serralves, Oporto
- Jardí Botànic de Ajuda, Lisboa
- Parque de Pena, Sintra
- Bosc de Bussaco, Lusso
- Jardins de la Fundaçao Gulbenkian, Lisboa
- Jardí del Palau de Fronteira, Lisboa
- Jardins de la finca Brejoeira, Pinheiros
- Jardí Botànic José do Canto, Lisboa
- Jardins da Quinta das Lágrimas, Açores
- Jardins do Palácio Nacional Queluz, Sintra
- Parque Terra Nostra, Açores
- Parque de Monserrate, Sintra
Què és un jardí històric?
La Carta de Florència de 1981, adoptada per ICOMOS al 1982, defineix un jardí històric com “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic. Com a tal està considerat com un monument. El jardí històric és una composició arquitectònica els components de la qual són principalment vegetals i, per tant, vius, cosa que significa que són peribles i renovables. Així, la seva aparença reflecteix l’equilibri perpetu entre el cicle de les estacions, el creixement i la decadència de la natura i el desig de l’artista i artesà de mantenir-la permanentment inalterada”.
L’origen dels jardins històrics sol estar associat a la iniciativa d’una gran fortuna privada de l’alta burgesia o bé d’un personatge referent de la noblesa que va crear-los com un projecte personal. Amb el pas dels anys la majoria d’aquests parcs i jardins s’han acabat convertint en públics i han obert les seves portes a les visites. Avui en dia, és habitual que la majoria acullin activitats educatives, musicals (concerts i festivals), i siguin font de recerca i d’inspiració per a la creació d’altres jardins.
Actuen com un pol d’atracció i de generació d’activitat turística per les zones on estan ubicats oferint, en el moment actual, una opció de lleure cultural i natural plenament segura donat que es pot gaudir a l’aire lliure i sense aglomeracions.
Projectes conjunts de conservació
Un dels principals objectius de l'associació és compartir i desenvolupar projectes conjunts de recerca i d'innovació que generin un patrimoni de coneixement global. En aquest sentit, es destaquen els projectes promoguts pels propis jardins, com és el cas de el projecte Olmos Life on Aranjuez (Espanya) està plantant 3.000 oms vacunats contra la grafiosi, una experimentació que després permetrà exportar-los a altres parcs europeus. D'altra banda, els promoguts per l'associació, al costat dels jardins membres, i que tenen caràcter transnacional. En aquest últim grup, cal destacar el projecte Citri et Aurea, desenvolupat a partir de la col·laboració entre el Jardí Històric Boboli i Els Jardins del Museu de Palau Rei Jan III a Wilanów, en el camp de les col·leccions històriques de cítrics.
No obstant això, els projectes més destacables són els que promou l'associació entre els seus jardins membres, com els projectes d'investigació transnacionals. Un exemple és el que està portant a terme a dia d'avui entre 11 jardins membres per analitzar l'impacte que ha tingut i tindrà en els propers anys la pandèmia de la COVID-19 en la conservació dels jardins i en els monuments que contenen, així com identificar els reptes als quals s'hauran de fer front en termes de gestió d'aquests espais.
