El documental L’últim viatge, del lloretenc Pere Cabañas, s’estrena aquest dissabte al Teatre de Lloret

Mostrar com és el viatge d’un animal salvatge que s’ha de traslladar d’un indret a un altre. Aquest és l’objectiu del reportatge fotogràfic L’últim viatge, que ha impulsat Òscar Rodbag, amb la col·laboració d’un altre lloretenc, Pere Cabañas, i el veterinari, també lloretenc, Robert Melero. De fet, la idea neix arran de l’encàrrec que li fan a Melero des d’un zoo andorrà que ha de tancar les portes i que necessita que s’enduguin els animals. En Robert té experiència en aquest tipus de trasllats i l’Òscar li proposa de fotografiar-ho per mostrar com són aquests viatges.

El fotògraf lloretenc va presentar el projecte en la darrera edició del Festival MontPhoto 2023.  El documental que recull aquest mateix viatge és un projecte del també lloretenc Pere Cabañas i que s’estrena aquest dissabte 16 de març a les 20.00 h al Teatre de Lloret.

L’acte consistirà en la projecció del documental i, posteriorment, s’obrirà un col·loqui entre els protagonistes del documental i el propi públic.

Les invitacions per assistir-hi es poden descarregar al web del Teatre de Lloret: www.teatredelloret.cat 

• Dues expertes en la improvisació, Judit Martin i Alba Florejachs, porten l’espectacle Pongo a Lloret. 

Judit Martín i Alba Florejachs, dues còmiques expertes en la improvisació, seran a Lloret aquest divendres 15 de març per presentar-nos Pongo, una comèdia que porta més enllà el gènere de la improvisació teatral. El punt de partida d’aquest espectacle són els “pongos” que el públic porta de casa seva. Objectes decoratius de dubtós gust o utilitat, presents a totes les llars, que amaguen centenars d’històries i anècdotes. Els objectes, triats a l’atzar, faran aparèixer desenes de personatges on, la Judit Martín i l’Alba Florejachs estiraran el fil per crear històries absolutament diferents, amb una posada en escena contemporània i sorprenent que es convertirà en un gran homenatge a tot allò inútil.

L’espectacle s’acaba convertint en un homenatge a tot allò inútil. Les cases catalanes estan plenes d’objectes sense cap utilitat concreta, però que formen part del nostre paisatge domèstic. Objectes que estan presents en el nostre dia a dia. Què passaria si els féssim parlar? Què podrien explicar de nosaltres? Quines històries amaguen darrera de la seva bellesa kitsch?