Es presenta a Lloret la biografia del Narcís Macià i Domènech, un dels indians més destacats de la colònia lloretenca a Cuba
La sala d’actes de l’Ajuntament va acollir ahir a la nit la presentació de la biografia de Narcís Macià i Domènech, un dels americanos més destacats de la colònia lloretenca a Cuba. La publicació és obra d’un descendent del biografiat, en Carles Macià i Aldrich. L’autor ha recollit de forma pacient la història oral de la família, ha analitzat la informació del fons documental dels seus avantpassats i ens presenta un text excel·lent que permet resseguir amb detall les vicissituds del lloretenc Narcís Macià i Domènech.
Els anomenats americanos van marcar un període de la història de Lloret comprès entre els anys 1880 i 1920 on el municipi es va transformar de forma radical. Les fortunes que van acumular alguns lloretencs durant la seva estada a l’illa de Cuba van traduir-se al municipi en urbanisme, edificacions, beneficència i en sanitat. En aquest moment es van construir noves cases i mansions espectaculars, va ser l’època que es va construir l’actual edifici de l’Ajuntament, quan es va projectar el cementiri modernista, quan es van fer les reformes de l’església parroquial o el mateix moment que es va projectar el Passeig Jacint Verdaguer, entre d’altres.
A través del llibre presentat ahir a la nit, no només es permet conèixer amb detall la trajectòria i condicions de vida que va tenir el lloretenc Narcís Macià i Domènech a l’illa de Cuba, sinó que també es pot resseguir el context social, polític, bèl·lic i econòmic que va haver de patir. L’estudi és una mostra clara de les difícils condicions que havien de suportar tots els que decidien marxar a fer les amèriques: marxaven joves i se’ls separava de la família, arribaven a una terra estranya i hostil, treballaven moltes hores en condicions molt precàries, cobraven sous missèrrims,... i després de molts esforços, molt treball i molta constància, alguns aconseguien l’anhelat somni de «fer fortuna» i convertir-se en un americano respectat i admirat per tots els seus conciutadans. No obstant això, cal tenir molt present que els que aconseguien aquest somni eren una clara minoria, perquè la gran majoria dels lloretencs que van emigrar a Cuba o bé es van quedar a l’illa amb escassos recursos econòmics; o bé van retornar a Lloret en la més absoluta misèria.
L’obra, editada per l’Ajuntament, és el primer número de la nova col·lecció Sa Caravera, que complementa la col·lecció Es Frares que ha permès, al llarg de vint-i-set anys, publicar magnífics estudis vinculats a Lloret, que tracten temàtiques ben diverses. Patrimoni, societat, història, economia,...Unes publicacions que, al llarg dels temps, s’han convertit en bons referents bibliogràfics a nivell local i nacional, i que ha permès una bona difusió de la història de Lloret i ha ajudat a millorar la imatge cultural del municipi. Amb aquesta segona línia de publicacions Sa Caravera, es pretén donar cabuda als estudis biogràfics, les memòries, els treballs i les monografies més breus. La regidora de l’arxiu de Lloret, Lluïsa Baltrons, ha dit que confia que aquesta nova col·lecció es converteixi també en un referent i que, d’aquí a uns anys, en puguem parlar amb satisfacció i orgull.
L’autor, Carles Macià Aldrich va néixer a l'Havana el 2 d'abril de 1949, però és de pares amb ascendència lloretenca des de finals del segle xv. El 1953, a l'edat de quatre anys, la família va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Lloret de Mar, on va cursar els primers estudis en el col·legi de la congregació del Sagrat Cor de Maria –també conegudes al municipi com les «Monges Catalanes». Posteriorment es van traslladar a viure a Barcelona i allà va cursar en règim d'internat els estudis de batxillerat en el col·legi Valldemia de Mataró, institució acadèmica regentada pels germans maristes. El 1967 va ingressar a l'Institut Químic de Sarrià on va obtenir el títol d'Enginyer Químic el 1972. L’any 1992 es va diplomar en un curs d'Administració d'Empreses a l'IESE i va desplegar la seva activitat professional en diverses empreses fins a la seva jubilació el 2014 quan va fer seixanta-cinc anys.
Interessat en la història, va estudiar i recopilar la història dels seus cognoms en els arxius parroquials de Lloret de Mar i dels fons notarials de la població conservats a l'Arxiu Històric de Girona i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona. El resultat d’aquest estudi van ser dos treballs titulats Macià 500 anys d'història i Aldrich 500 anys d'història –on a més dels seus troncs familiars directes, es recull la vida de tots els lloretencs que han portat aquests dos cognoms des de l'any 1500 fins als nostres dies.
Col·labora assíduament a la revista Sesmond, que edita el servei d’arxiu municipal de Lloret de Mar, des d’on ha publicat diversos treballs sobre la vida i aspectes dels lloretencs a l'antiguitat. És membre del Centre d'Estudis Colombins i n’és el secretari de la junta directiva. Allà, juntament amb altres investigadors, estudia la vida de Cristòfor Colom amb l'objectiu de demostrar la seva catalanitat i, alhora, col·labora fent conferències per difondre els fets i èxits del descobridor d'Amèrica.
Actualment està portant a terme un estudi sobre la vida i activitat marinera de la població de Lloret de Mar que abasta des del segle xiv al xvii. Un cop conclòs, enllaçarà amb la mateixa feina que va realitzar Agustí Mª Vilà Galí sobre la vida marinera dels homes de Lloret de Mar en els segles xviii i xix.
