L’Ajuntament de Lloret mostra el seu suport al banc d’ADN per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil

L’Ajuntament va aprovar per Ple la moció del grup municipal d’Esquerra Republicana-Avancem de Lloret de Mar de suport al Banc d’ADN per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil.

Entre els acords adoptats en el Ple hi ha:

· Organització de conferències informatives sobre la iniciativa, divulgació del material audiovisual i difusió del Banc d’ADN.

· L’enviament d’una circular informativa sobre la iniciativa a les entitats de tot el municipi.

· Col·locació d’un bàner en el web municipal que enllaci amb el projecte del Banc d’ADN i amb altra informació relacionada amb les identificacions dels desapareguts.

· Formació dels treballadors de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, o de l’oficina municipal que es determini, per tal que puguin informar d’aquesta iniciativa, per facilitar, si és el cas, que les persones que tinguin familiars desapareguts puguin fer-se la prova d’ADN que ha de servir per identificar els cossos de les fosses o altres que en un futur es puguin exhumar.

La utilització de les proves d’ADN com a eina per a la recuperació de la dignitat i la memòria històrica és una iniciativa per identificar els desapareguts durant la guerra. Es tracta de recollir l’ADN pur dels familiars dels desapareguts per tal que, quan s’obrin les fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra (1936-1977) i es facin les exhumacions dels cossos, es puguin identificar de forma ràpida i fiable.

El maig del 2010 el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va organitzar un cicle de conferències sobre la Guerra Civil, anomenat “Fosses comunes: un passat no oblidat”. Tenim una llei de fosses, però no hi ha cap pla definit pel que fa a la recollida de les mostres d’ADN. És per aquest motiu que diversos familiars de persones desaparegudes van prendre consciència de la urgència de conservar el testimoni genètic dels familiars vius, cada cop més grans i amb risc de desaparèixer, per tal d’assegurar les futures comparatives d’ADN i mantenir l’esperança de la identificació dels desapareguts.

El departament de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera van assumir el repte i es van posar a treballar en la creació d’un protocol rigorós, però a la vegada senzill i barat, per tal d’obtenir i guardar les mostres dels familiars en un banc genètic. Era el juliol de 2012 i s’iniciava un procés que ja s’estava duent a terme en altres països del món que han patit conflictes similars http://dom.cat/5br.

El setembre del 2013, aprofitant la inspecció dels emissaris del Grup de Desaparicions Forçades de l’ONU a l’Estat espanyol, es va informar d’aquesta iniciativa al Parlament de Catalunya. El 19 de desembre del mateix any, es va aprovar una moció amb una àmplia majoria per tal de posar a l’agenda del Govern el Banc d’ADN, la modificació de la Llei de Fosses i l’actualització del mapa de fosses.

El 22 de juny de 2015, el grup que impulsa el Banc d’ADN per als familiars dels desapareguts a la Guerra Civil va tancar la recollida de finançament per al projecte de micromecenatge a través de Verkami. Amb el finançament rebut s’ha creat un material audiovisual, en forma de curt documental interactiu, per ajudar a fer entendre la necessitat d’aquesta eina genètica per a la identificació de les persones desaparegudes.