L’Ajuntament de Lloret restaura l’hipogeu Modernista de la família Fàbregas i Mataró
La unitat de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret ha iniciat la restauració de l’hipogeu Modernista de la família Fàbregas i Mataró al cementiri. Les tasques s’han iniciat aquest mes de juliol.
L’hipogeu Fàbregas Mataró està situat a l’avinguda de Sant Josep, zona lateral esquerra del cementiri Municipal. La seva situació a l’aire lliure, exposat constantment a agents climatològics externs i a la contaminació atmosfèrica, han anat deteriorant l’escultura al llarg dels temps. D’estil Modernista, l’hipogeu és de la família Fàbregas Mataró que el va cedir a inicis d’aquest any a l’Ajuntament de Lloret i aquest s’ha fet càrrec de la seva restauració.
Amb un import d’11.000 euros les tasques de restauració han anat a càrrec de dos tècnics conservadors-restauradors d’obres d’art. Unes tasques que s’han dividit en cinc fases:
- Estudi previ i anàlisis científic del conjunt arquitectònic.
- Tractament de les zones afectades per atac biològic.
- Tractament de juntes i reintegració de pedra i marbre.
- Tractament de la cadena i canelobre de ferro.
- Memòria final.
L’hipogeu Fàbregas i Mataró data de l’any 1912, és d’estil Modernista i el va projectar l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio. Es tracta d’un hipogeu fet en pedra, placa de marbre i elements de bronze insertat al marbre. Al voltant de l’hipogeu hi ha una tanca feta a base d’una cadena de ferro.
El va encarregar Emili Fàbregas i Mataró, advocat, fill de pares lloretencs afincats a Barcelona. Casat en primeres núpcies amb Mercè Barnés i Mataró (de la finca Barnés, actualment col·legi de la Immaculada Concepció) i en segones núpcies amb Dolors Daví Piñol amb qui va tenir cinc fills. Membre destacat d'associacions religioses de Barcelona, comptava entre les seves amistats amb l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, autor de l’hipogeu que s’ha restaurat, i el Canonge Agustí Vilà que com ell va estudiar la carrera de Dret i amb qui també va compartir ideari polític formant part de la Lliga Regionalista.
Si bé tenia la seva residència a Barcelona, no es va deslligar mai de Lloret. Gràcies a l’amistat amb el Canonge Vilà, va formar part de la Junta de l'Obra de restauració de la l’església, i va ser vocal dels Jocs Florals celebrats l'any 1914. Com d'altres lloretencs establerts a la capital catalana va voler ser partícep del nou cementiri, adquirint dos solars al final de l'Avda de Sant Josep. La construcció dels hipogeus es va dur a terme entre els anys 1908-1912. Un dedicat a la memòria de la seva primera esposa Mercè, que va morir el 14 de setembre de 1904 i enterrada en un nínxol al cementiri de Poble Nou de Barcelona. L'altra, on va voler que descansessin les seves restes el 24 de setembre de 1931.
El regidor de Patrimoni Cultural, Xavier Flores, ha dit que l’Ajuntament de Lloret, amb la finalitat de preservar, conservar i mantenir el patrimoni cultural local, amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, porta des de l’any 2013 un procés de restauració i conservació del cementiri Modernista, que ara veu com s’incorpora un nou element, l’hipogeu Fàbregas Mataró que incrementa el valor patrimonial del cementiri.
Per la seva banda, la directora de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret, Anna Fuentes, ha destacat el valor arquitectònic i artístic del cementiri de Lloret i que es deu a la coherència i concentració de la concepció del conjunt, que destaca per la densitat i qualitat de les obres que conté en els eu espai.
El cementiri de Lloret, projectat pel mestre d’obres, Joaquim Artau, es va començar a construir l’any 1896 i es va inaugurar l’any 1901. S’estructura a partir d’un passeig central, que va des de l’entrada fins a la capella, a banda i banda del qual s’hi ubiquen els hipogeus i panteons de més categoria. El cementiri de Lloret conté un dels conjunts d’escultura funerària modernista més important del país. En ell hi convergeixen totes les tendències artístiques de diversos estils del segle XX: formes orgàniques, influències gaudinianes, sarcòfags clàssic i tombes eclèctiques.
El Cementiri Modernista de Lloret de Mar forma part de l’Itinerari Europeu de Cementiris Històrics.
