Cinco horas con Mario

SINOPSI: Març de 1966 Carmen Sotillo, als 44 anys, acaba de perdre al seu marit Mario de forma inesperada Una vegada que les visites i la família s’han retirat, ella sola vetlla durant l'última nit el cadàver del seu marit i inicia amb ell un monòleg-diàleg en el qual descobrim les seves personalitats i els confl es del seu matrimoni Amb una forma entretallada, detallista al mínim, reiterativa i plena de tòpics, Carmen Sotillo diu coses, manifesta senti- ments i emet judicis, que avui poden semblar-nos increïbles Aquest llenguatge, però, existia, aquests judicis s’emetien, aquestes “coses” de Carmen estaven a la vida de tots els dies Cinco horas con Mario és, entre moltes altres coses, un docu- ment viu d’aquests anys. De les preocupacions econòmiques, religioses, polítiques, sexuals i morals aleshores imperants que Delibes, a través del llenguatge de la seva protagonista, va deixar retratades amb nitidesa, de forma que la vida espanyola d’aleshores arriba a palpitar viva a les seves paraules. Però, per sobre de tot això, Cinco horas con Mario ens parla dels assumptes eterns de l’ésser humà: de la culpa, de la soledat, de la incomunicació, del sentit de la vida. Com sempre en Delibes partint d’un localisme concret encarna en els seus personatges i en els seus conflictes les realitats més profundes i complexes que condicionen la nostra vida. FITXA ARTÍSTICA: Autor: Miguel Delibes. Direcció: Josefina Molina. Interpretat per: Lola Herrera. Producció: Sabre Producciones i Pentación Espectáculos.