Els tres artistes. Ismael Smith

SINOPSI: Ismael Smith és l’autor d’una de les obres més interessants del cementiri Modernista de Lloret de Mar: l'escultura del panteó de la família Camps i Nonell. Aquesta sepultura ens mostra la figura d’una dona amb els braços plegats al damunt del pit, amb els ulls tancats i envoltada d’un roser que adopta la forma de creu. L'atmosfera del conjunt és més aviat de somni que no pas de mort. Un somni en suspens que ha convertit l’hipogeu Camp i Nonell en una de les figures més suggestives de la nostra necròpolis modernista i una de les més estimades pels lloretencs. Estem parlant de l’única obra de gran format que s’ha conservat d’aquest autor. Ismael Smith va ser escultor, dibuixant, il·lustrador, cartellista, dissenyador, gravador i un virtuós molt reconegut pels seus ex-libris. Un artista polifacètic que va començar la seva producció artística de molt jove. (...) entre 1909 i 1910, any en què es va construir l’hipogeu lloretenc, es trobava en el cim de la seva trajectòria artística. Però malgrat que és considerat com a excel·lent il·lustrador i dibuixant per la premsa barcelonina, ell se sentia sobretot escultor, tècnica en què transita per dos àmbits. (...) si emmarquem l’artista dins l’ambient estètic del seu moment, trobem que es tracta d’una figura controvertida. L’art de Smith és una provocació al classicisme i academicisme que impera a la Catalunya del moment, amb deformacions de caràcter grotesc i fins i tot expressionista que no encaixen en el corrent “mediterraneista” pel qual es mou el Modernisme i encara menys el Noucentisme. Amb una estètica innovadora d’imatges pertorbadores, d’ambigüitat sexual, sarcasme i frenesí, impacta frontalment amb l’imaginari de la societat més conservadora del seu temps. (...) ignorem quins són els lligams que uneixen Ismael Smith amb Lloret de Mar, més enllà de l’hipogeu mateix. (...). En els cercles més propers de l’artista sonen noms com el d’Enric Monserdà, els Llimona, en Joan Llaverias i en Josep de Togores, que també són noms relacionats amb la nostra vila entre finals del segle XIX i els primers anys del segle XX. SINOPSI: Ismael Smith és l’autor d’una de les obres més interessants del cementiri Modernista de Lloret de Mar: l'escultura del panteó de la família Camps i Nonell. Aquesta sepultura ens mostra la figura d’una dona amb els braços plegats al damunt del pit, amb els ulls tancats i envoltada d’un roser que adopta la forma de creu. L'atmosfera del conjunt és més aviat de somni que no pas de mort. Un somni en suspens que ha convertit l’hipogeu Camp i Nonell en una de les figures més suggestives de la nostra necròpolis modernista i una de les més estimades pels lloretencs. Estem parlant de l’única obra de gran format que s’ha conservat d’aquest autor. Ismael Smith va ser escultor, dibuixant, il·lustrador, cartellista, dissenyador, gravador i un virtuós molt reconegut pels seus ex-libris. Un artista polifacètic que va començar la seva producció artística de molt jove. (...) entre 1909 i 1910, any en què es va construir l’hipogeu lloretenc, es trobava en el cim de la seva trajectòria artística. Però malgrat que és considerat com a excel·lent il·lustrador i dibuixant per la premsa barcelonina, ell se sentia sobretot escultor, tècnica en què transita per dos àmbits. (...) si emmarquem l’artista dins l’ambient estètic del seu moment, trobem que es tracta d’una figura controvertida. L’art de Smith és una provocació al classicisme i academicisme que impera a la Catalunya del moment, amb deformacions de caràcter grotesc i fins i tot expressionista que no encaixen en el corrent “mediterraneista” pel qual es mou el Modernisme i encara menys el Noucentisme. Amb una estètica innovadora d’imatges pertorbadores, d’ambigüitat sexual, sarcasme i frenesí, impacta frontalment amb l’imaginari de la societat més conservadora del seu temps. (...) ignorem quins són els lligams que uneixen Ismael Smith amb Lloret de Mar, més enllà de l’hipogeu mateix. (...). En els cercles més propers de l’artista sonen noms com el d’Enric Monserdà, els Llimona, en Joan Llaverias i en Josep de Togores, que també són noms relacionats amb la nostra vila entre finals del segle XIX i els primers anys del segle XX.SINOPSI: Ismael Smith és l’autor d’una de les obres més interessants del cementiri Modernista de Lloret de Mar: l'escultura del panteó de la família Camps i Nonell. Aquesta sepultura ens mostra la figura d’una dona amb els braços plegats al damunt del pit, amb els ulls tancats i envoltada d’un roser que adopta la forma de creu. L'atmosfera del conjunt és més aviat de somni que no pas de mort. Un somni en suspens que ha convertit l’hipogeu Camp i Nonell en una de les figures més suggestives de la nostra necròpolis modernista i una de les més estimades pels lloretencs. Estem parlant de l’única obra de gran format que s’ha conservat d’aquest autor. Ismael Smith va ser escultor, dibuixant, il·lustrador, cartellista, dissenyador, gravador i un virtuós molt reconegut pels seus ex-libris. Un artista polifacètic que va començar la seva producció artística de molt jove. (...) entre 1909 i 1910, any en què es va construir l’hipogeu lloretenc, es trobava en el cim de la seva trajectòria artística. Però malgrat que és considerat com a excel·lent il·lustrador i dibuixant per la premsa barcelonina, ell se sentia sobretot escultor, tècnica en què transita per dos àmbits. (...) si emmarquem l’artista dins l’ambient estètic del seu moment, trobem que es tracta d’una figura controvertida. L’art de Smith és una provocació al classicisme i academicisme que impera a la Catalunya del moment, amb deformacions de caràcter grotesc i fins i tot expressionista que no encaixen en el corrent “mediterraneista” pel qual es mou el Modernisme i encara menys el Noucentisme. Amb una estètica innovadora d’imatges pertorbadores, d’ambigüitat sexual, sarcasme i frenesí, impacta frontalment amb l’imaginari de la societat més conservadora del seu temps. (...) ignorem quins són els lligams que uneixen Ismael Smith amb Lloret de Mar, més enllà de l’hipogeu mateix. (...). En els cercles més propers de l’artista sonen noms com el d’Enric Monserdà, els Llimona, en Joan Llaverias i en Josep de Togores, que també són noms relacionats amb la nostra vila entre finals del segle XIX i els primers anys del segle XX.