Tots aquests canvis legals i organitzatius esdevinguts en un període de temps tan breu (uns 40 anys) van comportar que l'estructura política i administrativa de l'Ajuntament de Lloret de Mar s'hagués d'adaptar de forma constant. Així, el nou Ajuntament de Lloret de Mar començà a organitzar molt millor la seva documentació administrativa, i és a partir d'aquesta època quan s'inicia l'aparició de les principals sèries documentals: llibres d'actes, contribucions, obres...

Però, tot i l'esforç de modernització administrativa que s'estava procurant imposar a l'organització del nostre municipi, cal recordar que des de finals del s. XVI i principis del s. XVII, el govern municipal es reunia en un edifici precari, la torre de defensa, que havia patit nombrosos desperfectes a causa dels temporals. Cal pensar, doncs, que arran del procés de millora de l'estructura administrativa, els representants municipals van demanar la construcció d'un nou edifici per a la seu de l'Ajuntament. I no va ser fins l'any 1867, quan l'arquitecte provincial, Martí Sureda Deulovol, va redactar un primer projecte per a l'edificació d'una nova casa consistorial al nostre municipi¹. Llavors, els plànols d'aquest projecte preveien un espai ben delimitat per a l'arxiu del municipi, que es localitzava a la planta del pis principal, entre el despatx del secretari i el despatx de l'alcalde. No obstant això, els canvis polítics que es produïren al nostre país a conseqüència de la revolta del 1868 també comportaren canvis en el càrrec d'arquitecte provincial. Martí Sureda fou substituït per Fèlix de Azua que, com a nou arquitecte provincial, va assumir l'antic projecte redactat per Martí Sureda i el va fer executar de forma immediata. Així, l'any 1873 es va inaugurar l'actual edifici de l'Ajuntament de Lloret de Mar que, segons els plànols, comptava amb un dipòsit específic per a la conservació de la documentació generada pel propi Ajuntament.

Però, pocs mesos després d'haver-se inaugurat el nou edifici de l'Ajuntament, el nostre poble va haver de patir directament les conseqüències de la tercera guerra carlina; i segons consta en unes anotacions que figuren a diferents llibres del jutjat de pau, aquest conflicte va afectar de forma molt directa a la conservació de la documentació municipal^2. 

Aviso: Durante los años de 1874 y de 1875, a causa de la guerra civil, no pudo este Juzgado municipal completar las incorporaciones de matrimonio correspondientes al año 1874, ni abrir el libro de matrimonios del año 1875, viéndose obligado a trasladar a la Audiencia Territorial de este principado todos los documentos de este Registro civil para su custodia, debiendo hacer constar que con el traslado se extraviaron muchos legajos de nacimientos y defunciones y otros documentos.
Lloret 3 Octubre de 1876. Juan Sala y Fábregas.

Aquesta pèrdua documental també va quedar reflectida en una nota de premsa al diari local "El Distrito Farnense" del 16 de juny de 1895. En aquesta ocasió, l'autor de la notícia, fent referència als orígens de l'ermita de Sant Quirze, escriu:

"La completa y lamentable desaparición de los valiosos documentos que encerraba el archivo de Lloret de Mar, hace que no pueda determinarse fijamente la época en que fué constituido el santuario..."

Cal suposar, però, que l'autor de la notícia no devia conèixer, amb exactitud, la documentació que hi havia a l'arxiu municipal abans de produir-se els lamentables fets de la guerra carlina, perquè difícilment a l'arxiu municipal es podia conservar documentació que fes referència a l'origen de l'ermita de Sant Quirze. Molt probablement, l'autor de l'article va voler reflectir allò que recordava de la pèrdua documental ocasionada en el transcurs de la tercera guerra carlina.
Posteriorment, el 15 d'agost de 1934, la revista local "Aires lloretencs" també recull una notícia prou preocupant que evidencia l'estat d'abandó que va patir la documentació municipal:

"Cercant dades per a documentar el seu -Breu historial de l'Hospital de Lloret de Mar-, el nostre company de Redacció N'Esteve Fàbregas, ha retrobat entre la paperassa vella de l'Arxiu municipal el cèlebre document del segle XVIII que, amb el títol de -Lloret en lo any 1716 ³- publicà integre el periòdic -El Lloretense- l'any 1885...
En desaparèixer l'última collecció de "El Lloretense" s'extingí tot rastre de l'expressat document el qual hom suposava, no sense fonament, que havia sigut víctima, com tants d'altres que no reapareixeran mai més, de la inqualificable requissa que es feu al nostre arxiu municipal a darreries del a passada centúria."

Per tant, ja abans que s'iniciés la guerra civil de 1936, la premsa local apuntava una situació de desordre en l'arxiu municipal i s'indicava, clarament, que havia desaparegut força documentació.

A l'inici de la guerra civil, i segons consta en un diari personal inèdit⁴ , el dia 22 de juliol de 1936, cap a les 11 del migdia, es personaren a la rectoria diferents individus de les milícies antifeixistes. Després d'haver fet un registres exhaustiu, ordenaren al senyor rector que els entregués les claus de l'església parroquial. A continuació, segons indica el diari, de 5 a 8 de la tarda s'originaren importants desordres que comportaren la crema d'objectes religiosos i de documents de l'arxiu parroquial : 

"De cinco a ocho de la tarde son quemadas en la plaza de la Iglesia las imagens y el arxivo [sic] parroquial".

Actualment, a l'arxiu parroquial es constaten importants buits documentals en la sèrie dels llibres sacramentals: baptismes, òbits, matrimonis... Però, a més a més, també falta l'antiga consueta de mn. Jaume Felip i Gibert que, segons sembla, també es podria haver destruït el dia 22 de juliol de 1936. No obstant això, no es té constància de que s'hagués produït cap destrucció de documents de l'arxiu municipal.

Ves a la història de l'Arxiu

Continua a: L'arxiu durant la dictadura i els primers anys de la transició democràtica

¹ Malauradament, no s'ha conservat l'exemplar que devia tenir l'Ajuntament de Lloret de Mar, però sí que se'n conserva un exemplar original a l'Arxiu de la Diputació de Girona. En el nostre arxiu disposem d'una fotocòpia d'aquest exemplar: ST 30.2.22 
² Registre civil de matrimonis: 1874-1875. S.T. 44.6.5 Sens dubte, fa referència al document "Respostas fetas per lo comú y particulars de la vila y terme de Lloret, a ells fetas per lo Molt Ille. Señor Intendent" del 1716. 
³ SAMLM - Fons Universitat de Lloret de Mar. ST 45.245.1 
⁴ "Diario de la revolución roja y de la guerra en Lloret de Mar", atribuït al sr. Esteve Fàbregas i Barr