Arran de la proclamació de la constitució de 1812, que fou aprovada a les Corts de Cadis, es produïren canvis importants en l'organització municipal del nostre país. El decret de 23 de maig del 1812 desenvolupava la normativa municipal que s'apuntava a la nova constitució. En conseqüència, es va definir una divisió piramidal de l'Estat entre les províncies i els municipis, es crearen els Ajuntaments constitucionals, i s'abolí el règim senyorial. Així, la legislació sorgida d'aquestes corts va marcar una clara diferència entre l'alcalde i l'Ajuntament. A l'alcalde li corresponia les facultats executives i decisòries, amb competències en l'àmbit de l'ordre públic i la seguretat ciutadana; havia de ser escollit per elecció popular i tenia el caràcter d'agent del govern (que actuava sota la supervisió del cap polític de la província). En canvi, l'Ajuntament era un òrgan deliberatiu que prenia acords en els assumptes que tenia competències (obres públiques, sanitat, beneficència...), però no tenia capacitat executiva.¹
En el nostre municipi, i com a conseqüència dels ja esmentats disturbis populars ocorreguts l'any 1788, el comú va iniciar un plet contra el capítol de canonges de la Catedral de Girona per tal que la vila de Lloret pogués incorporar-se a la corona en la jurisdicció civil i criminal, i alliberar-se, així, de la jurisdicció del Capítol de la Catedral de Girona. El plet va durar uns disset anys, va comportar unes grans despeses per a l'economia del poble, però es va poder aconseguir l'objectiu final: la incorporació de Lloret a la jurisdicció reial². Un esforç que, poc temps després, es va veure ratificat per la pròpia Constitució del 1812, on s'abolia el règim senyorial.
Des de llavors, els canvis polítics en l'àmbit de país i local foren constants i aquest fet també va marcar decisivament l'estructura i la organització municipal durant quasi tot el segle XIX, amb constants avenços i retrocessos. Així, després de l'aprovació de la Constitució del 1812, l'arribada del rei Ferran VIIè va comportar un retorn a la forma d'organització de l'Antic Règim. Una Reial Cèdula de 25 de juny de 1814 ordenava el restabliment dels antics Ajuntaments, encara que declarava la interinitat dels que ja havien estat constituïts, però limitava les seves funcions a les que s'exercien a l'any 1808. Però, pocs dies més tard, la Reial Cèdula de 30 de juliol ordenava la dissolució de tots els Ajuntaments i els obligava a retornar a la situació del sistema tradicional en què es trobaven a l'any 1808, i finalment, la Reial Cèdula de 29 de setembre de 1814 disposava que es reintegressin els senyorius jurisdiccionals a la seva anterior situació, la qual cosa representava, definitivament, un retorn al sistema organitzatiu de l'Antic Règim. ³
Com a testimoni d'aquest període d'inestabilitat, es conserva una sollicitud del govern municipal de Lloret adreçada a l'autoritat governamental de la província, per tal de demanar-li la reconsideració d'una de les seves ordres atès que perjudicava greument el govern de la població:⁴

 "... en virtud de la Real Cedula de 30 de julio de este año, fueron repuestos en los empleos que obtenían [...] los exponentes en el año 1808, junto con Tadeo Botet, Regidor Decano, y Clemente Botet, regidor en orden 2do del mismo Ayuntamiento. Y aunque estos dos fueron individuos que se llamaba constitucional, con todo a la vista de dicha Real Cedula, y de lo que previene el capítulo 4 de la misma, que no contiene ninguna excepción, fueron los mismos igualmente puestos en pocessión de sus oficios, [y] han exercido hasta que se recibió la circular de VS de 20 octubre próximo pasado en cuyo cumplimiento han cessado aquellos su oficio.
No pueden dexar los exponentes de representar a VS los inconvenientes que de su ceparación [sic] se siguen y seguirán al público de esta Villa. Porque habiendo tenido que encargarse del sello y demás concerniente al Regidor decano, y habiendo de dexar su empleo el Bayle, a últimas del corriente mes, y apoderarse también de la Vara, y admon de justicia el Regidor en orden 3º que a[de]más de ser un hombre xacroso, viejo, de la abansada y decrepita edad de 73 años, rustico, y sin saber leer, ni escribir, vive cosa de media hora distante de la villa; y los otros dos Regidores restantes, que el 4º se halla de la abansada edad de 69 años [siendo] unos pobres, rústicos e ignorantes, que a[de]mas de tener continuamente de aplicarse al trabajo para su manutención, se hallan quasi siempre ausentes de la villa, y no son capases unos, ni otros para el desempenyo que necesita una población como la de Lloret, a la que precisamente han de seguirse graves perjuhicios, como y no menos atraso al cumplimiento de las ordenes superiores, por falta de individuos en el magistrado aptos para su régimen, mayormente ahora para el cobro y apronto de los 30 rl y catastro extrahordinario tasados a esta villa. 
Por tanto. A VS suplican: se sirva declarar, si no obstante lo referido, pueden continuar en el exercicio de Regidores Decano y 2º los citados Tadeo Botet y Clemente Botet, hasta que entren los electos para el año 1815, o bien determinar lo que paresca a VS mas conforme para el buen régimen y gobierno de la población. Lloret 15 Diciembre de 1814. Gerardo Surís Bayle. Por Pedro Saragossa (a su ruego), Lluis Llorens. Juan Bas Regidor. Tomás Fullà Regidor.

La resposta de l'autoritat governamental va arribar pocs dies més tard, el 23 de desembre. S'autoritzava al següent:

 "Toda vez que los Regidores Decano y 2º de la villa de Lloret, lo eran ya en el año 1808, podrán continuar en el exercicio de sus funciones hasta que sean reemplazados por los que se han propuesto para el año siguiente, no obstante mi circular de 20 de octubre ultimo, pues con ella no intenté despojar de sus empleos a los que los obtenían con títulos de su Exª y Real acuerdo de este principado."

En l'àmbit de país, la tensió social i la pugna política entre progressistes i conservadors va comportar una situació complicada en l'estructura organitzativa de l'administració local. El trienni liberal (de 1820 a 1823) va propiciar l'aprovació del que fou considerada "la primera llei de règim local": el decret de 3 de febrer de 1823 "Instrucción para el gobierno económico-político de las provincias"⁵ Però la dècada ominosa (1823 - 1833) va imposar, novament, el sistema d'organització polític de l'Antic Règim. 
Posteriorment, i a partir del Reial Decret de 23 de juliol de 1835, es posaren les bases de l'estructura municipal: organització, eleccions, atribucions i obligacions de l'alcalde, dels tinents d'alcalde, de l'Ajuntament, de les sessions i dels funcionaris. També s'especificà que el cos electoral estaria format pels majors de vint-i-cinc anys, amb quatre anys de residència a la província i un mínim de dos en el poble, i que paguessin contribucions de quota fixa procedent de diverses activitats. Per tal de ser elegit era necessari saber llegir i escriure, i estar inclòs a la llista dels majors contribuents. Els alcaldes serien l'autoritat encarregada del govern immediat del poble, però estaven supeditats als governadors civils. L'Ajuntament s'havia de reunir un cop a la setmana i l'assistència dels seus membres era obligatòria.
I més endavant, a través de la llei del 8 de gener de 1845, s'introduïen algunes novetats importants: es produïa la centralització de l'organització municipal, s'imposava el sufragi directe censatari, els alcaldes van passar a ser càrrecs de nomenament reial o governamental (que actuaven com a delegats del govern i com a administradors del municipi)...

Ves a la història de l'Arxiu

Continua a: Estructura de l'Ajuntament de Lloret de Mar i organització del seu arxiu municipal a finals del s. XIX i principis del XX

¹ Les normes legals que van regular aquests sistema foren les Instrucciones de 1813 i 1823, si bé el seu desplegament efectiu quedà limitat per les reaccions absolutistes de 1814 i 1823. Vegeu ORDUÑA REBOLLO, Enrique Municipios y provincias. Historia de la organización territorial española, Ed. FEMP-INAP-CEPC, Madrid, 2003, 789 pp 
²SAMLM - Fons de la Universitat - Comptabilitat pagament assistència jurídica causa plet mantingut entre Comú de Lloret i el Capítol de la Seu Catedral de Girona. ST. 37.3.3. Vegeu també, MAS i MARQUÈS, Francesca La revolta dels joseps . Club Marina Casinet. Lloret de Mar 1988, pàg 68. 
³ Vegeu ORDUÑA REBOLLO, Enrique Municipios y provincias. Historia de la organización territorial española, Ed. FEMP-INAP-CEPC, Madrid, 2003, 789 pp 
⁴ SAMLM - Fons de la Universitat - Sollicitud per tal d'aconseguir la continuïtat en el càrrec del regidor degà i 2on. ST. 37.21.6 
⁵ ORDUÑA REBOLLO, Enrique Historia del municipalismo español, Ed. Iustel, Madrid, 2005, 278 pp