La universitat de Lloret
La parròquia de Sant Romà de Lloret i una part de la de Sant Esteve de Caulès, pertanyien a la baronia del terme del castell de Lloret. El baró, o senyor jurisdiccional, era el Capítol de canonges de la seu de Girona, que regia la jurisdicció mitjançant el canonge pabord. La pabordia tenia el govern del terme del castell amb el mixt imperi o baixa justícia (que implicava el dret a tenir cort amb escrivà, batlle, jutge, saig, nuncis i corredor, jutjar les causes civils i executar-ne les sentències, castigar els delictes lleus,capturar els presumptes culpables de delictes greus i lliurar-los al jutge competent, etc.). Pel que fa al mer imperi o alta justícia (vulgarment dita jurisdicció criminal) pertanyia a la casa dels Montcada des de l'any 1325.1
Com a molts altres municipis o comunitats territorials de Catalunya, a Lloret no tenim constància de cap privilegi senyorial en què formalment es creï el municipi de Lloret, i tampoc hi ha constància de cap dret o privilegi amb el qual es doti expressament la comunitat lloretenca d'òrgans de govern. Probablement, tot va ser fruit de la pròpia evolució comunitària que es va produir arreu del Principat.
No obstant això, la primera referència documental en què s'esmenta l'existència de la universitat de Lloret la trobem en un pergamí de l'any 1346 en què es dicta sentència arbitral sobre el dret que tenien els homes de Lloret per poder tallar la llenya del bosc que pertanyia a la universitat2. Aquest document, ens presenta una primera relació dels "prohoms" o caps de casa lloretencs:
Pere Bruguera, Marc Andreu,Guillem Rifret, Pere Mascarós, Jaume Bonet, Pere Puig, Simo Ciureda, Guillem Botet, Pere Oliva, Salvador Pujol, Guillem Duray, Bernat Salvador, Ramon de Camps, Guillem Florit, Bernat Jaupí, Jaume Ça Parera, Nicolau Pla, Guillem Riera, Guillem de Pla, Pere Agut, Bernat Vidal, Bernat Garrofa, Jaume Cabanyes, Vicens Esteve, Arnau Coll, Bernat Domènech, Pere Aulench, Guillem Mir, Bernat Casa, Arnau Domènech, Pere Ferrer, Guillem de Llagostera, Ramon Castelló i Guillem Pradell de Nuy.
Per tant, el mot "universitat" d'aquest document fa referència a la comunitat local d'individus presents, que es convocaven a "so de corn" o a "toc de campana". Al principi, les reunions es feien a la sagrera de l'església parroquial de Sant Romà (l'actual ermita de les Alegries) i, més tard, a mesura que el nucli de població es trasllada a la zona litoral, les assembles es van convocar a la mateixa platja de Lloret.
Continua a: L'arxiu de la universitat de Lloret
1 ZUCCHITELLO, Mario. Jurisdiccions compartides: els exemples de Tossa i Lloret de Mar. A Quaderns de la Selva. Volum 13. Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans, 2001, pp. 109 - 140
2 SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Sentència arbitral. Guillem de Lloret, cavaller i Pere Guillem, clergue i procurador de la Pabordia del mes de novembre, com a àrbitres arbitradors, dicten sentència en les discòrdies entre els habitants de la parròquia de Sant Romà de Lloret i els habitants de la vila i port sobre l'aprofitament de recursos forestals. Lloret, 1346 març 7. S.T. 91.70. Vegeu, també PONS i ESPÓ, Margot El fons municipal en pergamí de l'antiga universitat de Lloret de Mar. Santa Coloma de Farners, Ajuntament de Lloret de Mar, 2002.
