L'administració i el govern de les viles a partir del s. XIII
Fou a partir dels segles XIII i XIV quan es van anar configurant arreu de Catalunya les "universitats" o "comuns" com a organismes de govern que representava al conjunt d'una comunitat local. Aquestes institucions agrupaven tots els caps de família del terme parroquial que, amb la prèvia autorització del baró o del seu representant (batlle o paborde), es reunien en assemblea per tal de tractar diferents qüestions que podien afectar la col·lectivitat: elegien síndics o representants per gestionar els béns del comú o per resoldre plets, decidien sobre l'acceptació de determinades exaccions, creaven censals, redimien deutes... D'altra banda, aquestes assemblees també les podia convocar el senyor jurisdiccional amb la finalitat de treure'n un profit o una prestació especial: ajut econòmic per fortificar alguna de les seves viles, dotar un fill o una filla que s'havia de casar, contribuir en un donatiu voluntari al rei i, sobretot, pagar deutes, cancel·lar empenyoraments, censals morts, etc...Com a contrapartida, els vassalls acostumaven a demanar privilegis, correccions de conductes de funcionaris, noves ordinacions per al seu bon govern i resolucions de greuges. Tot això es formulava en forma de capítols, que eren contestats pel senyor a continuació de cadascun d'ells. D'aquesta manera, es creava un dret paccionat, a manera del de les corts, però amb el benentès que, a l'igual que les ordinacions baronials, no podien infringir el dret comú, els usatges ni les constitucions generals de Catalunya.1
Més endavant, quan les viles començaren a tenir certa importància, els barons van reformar les universitats i les transformaren en un organisme permanent, amb els seus cònsols, jurats o paers, amb un clavari, oïdors de comptes i un nombre limitat de consellers, elegits per insaculació. Les universitats van perdurar fins el decret de Nova Planta, l'any 1716, i sempre estigueren sota el domini del baró, que estava representat pels seus batlles o pabordes. Però, a partir del Decret de Nova Planta la denominació "universitat" s'anà substituint per la de "comú", en referència a la generalitat dels veïns i als interessos col·lectius, i també progressivament s'implantà el terme "ajuntament" que identificaria la reunió dels nous regidors borbònics amb el batlle com a màxima expressió del govern municipal.2
Continua a La universitat de Lloret
1 FONT i RIUS, Josep Mª Orígenes del régimen municipal de Cataluña, Madrid, 1946.PONS I GURI, Josep Mª . "Compendi sobre els drets dels castells termenats (segles XIII-XV)". A Recull d'estudis d'història jurídica catalana. Volum III. Barcelona: Fundació Noguera, 1989, pp. 341 - 351.SERRANO DAURA, Josep Senyoriu i municipi a la Catalunya nova (segles XII - XIX), Barcelona, 2000, pp 847 - 852
2 SERRANO DAURA, Josep Senyoriu... p 856
