Després de la guerra, amb l'arribada del "boom" turístic de principis dels anys seixanta, la població lloretenca inicià un augment demogràfic que també comportà un creixement en els serveis i dependències municipals. En conseqüència, l'espai destinat a l'arxiu es va anar traslladant en funció de les necessitats de les oficines administratives. Així, a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, la documentació municipal ja es trobava situada a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Aquí, segons expliquen diferents testimonis, la documentació històrica es conservava de forma totalment inadequada: apilonada, empolsegada, humitejada i a l'abast de tota mena d'animals (rosegadors, corcs, aràcnids...). En aquestes condicions, el Sr. Esteve Fàbregas i Barri (secretari adjunt i primer oficial de l'Ajuntament) va procurar organitzar l'arxiu i en va tenir cura per tal que s'assegurés una mínima conservació.

Aquesta situació tan precària va allargar-se fins a finals dels anys setanta. Llavors, amb l'arribada de la democràcia, l'historiador i erudit local Joan Domènech i Moner inicià tot un projecte que pretenia reivindicar, protegir i donar a conèixer el patrimoni històric del municipi. Dins d'aquest patrimoni, la documentació de l'arxiu n'era un dels pilars fonamentals i així ho explicita en un article a la revista local "Lloret Gaceta" del dia 1 de setembre de 1977.

"... no estaria malament treure la pols d'algunes dades inèdites que romanen en conserva a l'arxiu municipal. - ... - Fins ara, quan demanaven la consulta de papers antics, hom sentia una autèntica vergonya, ja que l'arxiu municipal quedava reduït a una pila de papers guardats de qualsevol manera en unes golfes de la Casa Gran, amb acompanyament d'alguna bestiota que ajudava a fer-ho malbé i d'algún rajolí d'aigua que hi queia pels degoters."

Per aquesta època, sembla que part de la documentació de l'arxiu municipal hauria estat traslladada a una dependència de l'actual hotel Metropol (just al davant de l'Ajuntament), amb la intenció que les oficines municipals poguessin guanyar una mica més d'espai. Per tant, els responsables tècnics o polítics d'aquell moment no solament no demostraren massa sensibilitat per la conservació de la documentació històrica del municipi, sinó que també van evidenciar una manca d'interès per una adequada custòdia de la documentació administrativa. Així, i pel que sembla, un alt càrrec administratiu de l'Ajuntament d'aquella època va manar la destrucció de determinats fulls d'empadronament per tal d'alleugerir l'espai d'alguna dependència municipal. Tal i com comenta una antiga treballadora del departament d'estadística,aquesta documentació fou entregada a la brigada municipal per tal que la destruís; però pel que sembla, no fou destruïda sinó que els fulls d'empadronament es van repartir per les diferents papereres del passeig Verdaguer, amb el consegüent aldarull polític i social.

Més endavant, el mateix alt càrrec administratiu va manar que es destruís la documentació que estava dipositada a les dependències municipals i que pertanyia a una antiga entitat lloretenca: el Casino Industrial. Aquest fet va generar una polèmica important que es va fer pública en el moment en que es volia retre un homenatge de jubilació a l'antic alt càrrec administratiu. La revista local "Lloret Gaceta" dels mesos de setembre al novembre de 1977 es fa ressò d'aquesta controvèrsia i es publiquen diferents articles contraris a l'homenatge perquè es considerava que aquella persona havia tingut una actitud molt negativa envers la conservació del patrimoni documental del municipi.
En un primer escrit signat per José Blanch, que es publica el 29 de setembre de 1977, s'especifica:

"... que el Sr. Mas, justificó su negativa diciendo (cito textualmente) - que un señor, que entre otras muchas cosas, ha quemado parte del Archivo Municipal, no lo considero merecedor de un homenaje de agradecimiento. - ... - No comprendo como después de tan grave afirmación, no se retiró la propuesta, y se abrió una investigación para el total esclarecimiento de los hechos".

Més endavant, a l'edició del 6 d'octubre de 1977 apareix la resposta de l'esmentat Sr. Mas, on es justifica de la següent manera:

"L'acusació que li formulava d'haver cremat algunes coses de l'arxiu municipal basada en indicis i opinions que no és el cas determinar, ha estat refutada per el Sr. Secretari precisant que és cert que en alguna ocasió van llançar-se o cremar papers dipositats a l'Ajuntament, però es tractava, bàsicament, d'un fons de documentació de l'extingit Casino Industrial i altres coses que, al seu judici, no constituïen res d'interés històric municipal.
Donat que, de moment, no existeix un inventari detallat que permeti demostrar el contrari comparant existències passades i presents en el nostre arxiu, crec que es poden acceptar les explicacions del Sr. Blanquet i, amb el desig de que siguin certes, em plau fer-les públiques com vaig fer pública també l'acusació." 

Una setmana més tard, el 13 d'octubre de 1977, apareix un article signat amb pseudònim (un "arxiver") que, pel seu interès, reprodueixo integrament:

Sr. Director de LLORET GACETA:
Als números 104 i 105 del vostre periòdic es fa esment de la certesa de que foren destruït i perduts documents dipositats o existents a l'arxiu municipal. Això és un fet esgarrifós i molt greu.
El qui primer feu l'acusació es retracta davant de certes explicacions, o sia que la documentació ja irrecuperable es tractava "bàsicament" de la de l'extinguit Casino Industrial, el que pels que vulguin entendre-ho vol dir que a més de la documentació bàsica hi havia quelcom més. La documentació d'una entitat extinguida-si només la pèrdua afectés a aquesta-té el seu lloc a l'arxiu municipal. I per a destruir documentació calen uns acords i uns tràmits que, si s'han fet, dirien molt poc pel prestigi dels que els autoritzen. La documentació del Casino Industrial formava part integrant de l'arxiu municipal, tan si hi havia inventaris com si aquests no s'haguessin fet mai, era patrimoni de la cultura de tots els lloretencs i la seva pèrdua és un atemptat contra l'interés de la comunitat. 
Però l'arxiu municipal ja havia sofert altres pèrdues, car es permeté la sortida de molta documentació per a que un senyor de Barcelona la pogués estudiar i, al cap d'uns 45 anys, encara no s'ha retornat; és molt possible que ni aquell senyor ni els seus nets hagin fet l'estudi ni l'arribin a fer mai, perquè l'Ajuntament de Lloret no ha recobrat els llibres i documents, ni se li ha donat compte dels resultats de la "investigació". Sortosament, el nostre regidor de Cultura ja fa temps que pren precaucions i, fins i tot, intenta reorganitzar i catalogar l'arxiu municipal per a que sigui quelcom més que un magatzem de papers i pergamins. Si el senyor Domènech assoleix el retorn del que sortí indegudament de la Casa Gran, ara ja no podrà comptar, en la indispensable secció arxivística d'entitats extingides, amb la documentació del Casino Industrial.
Què podran dir els futurs historiadors de Lloret sobre el Casino Industrial? Només sabran el que es conservi en notícies de periòdics i revistes, si el paper de la premsa resisteix el pas del temps, però mai sabran la vida interna que transllueixen els llibres d'actes, de comptes, d'associats, comunicacions, etc. I dels altres documents que rondaven entorn d'aquella documentació "bàsica", què en direm?
Que Déu ens il.lumine.
UN "ARXIVER"

Però, sorprenentment, i malgrat aquesta polèmica, cal assenyalar que l'any 1992, quan varem començar la organització de l'arxiu municipal, vam localitzar determinada documentació que pertanyia al fons del Casino Industrial (llibres d'actes, de comptes, de socis...). Cal pensar, doncs, que no es va destruir la totalitat del fons del Casino Industrial. Avui, afortunadament, podem consultar una part de la documentació d'aquest fons i podem informar-nos sobre la història i l'evolució d'aquesta emblemàtica entitat lloretenca.
Per aquesta època, a partir de la tasca realitzada pel sr. Joan Domènech (que llavors era regidor de cultura), es va poder aconseguir una bona difusió del patrimoni documental del municipi a través de l'organització d'exposicions, mostres i conferències. Sens dubte, es posaven les bases que havien de permetre l'inici de la futura organització de l'arxiu municipal.

Un clar exemple de les diferents activitats impulsades i realitzades pel sr. Joan Domènech el trobem a la festa de Sant Romà de l'any 1977. Llavors, va aprofitar aquesta festivitat per organitzar, d'una banda, una exposició on es mostraven diferents documents històrics del municipi, i de l'altra, una conferència titulada "Colleccions documentals", a càrrec del reconegut arxiver, historiador i jurista Josep Mª Pons i Guri. Aquestes dues iniciatives queden recollides a la revista local "Lloret Gaceta" del mes de novembre de 1977. Però, malauradament, tal i com es reflecteix en un escrit de la mateixa revista amb data 8 de desembre de 1977, aquella exposició va patir un acte vandàlic que va comportar la desaparició d'alguns dels documents que s'hi exposaven. En conseqüència, el sr. Joan Domènech va publicar el següent article, titulat "Carta a un desconocido".

El pasado jueves día 24 se noto la desaparición de unos seis papeles de la exposición de documentos pertenecientes al archivo municipal instalada en la sala de sesiones del Ayuntamiento. Tal desaparición, no casual por supuesto, viene a poner en evidencia, una vez más, lo subdesarrollados que estamos mentalmente. Claro, que, aunque la Sociedad progrese, siempre habrá individuos enfermizos que romperán la nariz de la Pieta de Miguel Ángel o rajaren una tela de un museo, solo por el placer de fastidiar a los demás. Es posible que el autor de la desaparición de los documentos lloretenses sea de esa calaña y no pretenda mas que molestar o desmoralizar. Digo eso porque si fuera un verdadero coleccionista no hubiera arrancado los papeles bruscamente como se nota, o hubiera seleccionado mejor. Poca idea del valor de los documentos tiene el ratero en cuestión puesto que los que se ha llevado, a decir verdad, no ocasionan ningún serio trastorno en el archivo municipal ni desde el punto de vista de valor antiguo ni desde el punto de vista historiográfico. Más bien diría yo que los documentos robados ponían, dentro de la muestra expuesta, la nota anecdótica. Creo, por lo tanto, que el que ha hecho desaparecer los documentos ni es coleccionista-si lo es, es muy malo- ni es entendido en historia, ni ha sacado los documentos por ninguna razón concreta ( porque no hay relación alguna entre ellos ). Lo ha hecho para fastidiar y, muy posiblemente, para fastidiarme de ud. modo particular a m i , cuya afición y amor a las cosas entrañables de Lloret son de sobras conocidos. Entonces es aquí donde yo empezaría la carta a ese desconocido-o no tan desconocido puesto que en los bajos del Ayuntamiento hay guardia de puertas y se sabe bastante bien quiénes visitaron la exposición aquel día y puede haber sorpresas...

De la selección de papeles que Vd. ha hecho, "señor mío", se deduce que más bien pretende Vd., como he apuntado mas arriba, cansar a quienes nos esforzamos por hacer actividades, fastidiar a los que pretendemos que los lloretenses conozcan sus cosas y, hacer que, en definitiva, se rompa por desmoralización la continuidad de esas exposiciones que, desde que soy concejal de cultura, he ido programando sin parar. Pues bien, quisiera advertirle que ha perdido Vd. el tiempo ( y esa advertencia podía hacerse extensiva a todos aquellos que, en otros Campos, pretenden sembrar cizaña para hundir mi esfuerzo o el de algún otro compañero ).
(...)
SI se hubiera llevado Vd. todo el archivo puede estar seguro que hubiera empezado otra vez de cero a formar otro. El que concibe un ideal de lucha- pacífica por supuesto no sucumbe así como así. Y para mi , querido ratero de papeles. Lloret et esta por encima de todo. 
(...)
Y si hemos de limitarnos a hablar del archivo-puesto que de documentos se trataba- muchos días de los que tengo la tarde libre me encontrara Vd. ordenando paquetes y pliegos de documentación, adaptando estanterías, almacenando cajas de objetos de interés histórico, etc, encerrado en unas habitaciones, sin trabajar de cara a la galería, en una labor que posiblemente muchos desconocerán y nadie me agradecerá, pero que juzgo positiva. Tras esas muestras, mi querido amigo, verá Vd. que de voluntad y espíritu de lucha por un Lloret mejor -tengo de sobras. Y capacidad de resistencia y de encaje, otro tanto. Que soy de los que puedo dar fe de haberse encontrado solo en los Plenos del Ayuntamiento defendiendo determinados puntos, sin ni siquiera el calor del público-que no asistía-y cuando los señores de los partidos, ahora tan preocupados para la redención de todo lo redimible, no decían esa boca es mía, ni daban la cara por ningún lado. Por todo lo cual, insisto, estoy inmunizado, a esas alturas, contra campañas de menor calibre. Si Vd. ha querido molestarme con el robo de unos pocos documentos, esté, amigo, tranquilo que no lo ha conseguido.
(...)
Por lo demás, yo le aconsejaría, amigo mío, que cogiera los papeles, los metiera en un sobre anónimo y los devolviera a su lugar de origen. Del contrario, nunca podrá dejar de pensar que lleva Vd. dentro un enemigo de la civilización y que, por tanto, cuando alguien le llame ciudadano, con esta palabra le está haciendo autentica caridad.

Malgrat els entrebancs, el sr. Joan Domènech va perseverar en el seu objectiu. Calia dignificar i posar en valor tota la documentació que conformava l'arxiu municipal; i sens dubte, els seus estudis i publicacions sobre la història de Lloret de Mar van afavorir que els lloretencs prenguessin consciència sobre el valor del patrimoni documental de Lloret de Mar.
L'any 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques municipals després de la dictadura franquista. Llavors, el sr. Joan Domènech fou elegit alcalde i durant aquesta primera legislatura hagué de compaginar l'impuls que havia de fer possible la instauració de formes i actituds democràtiques a l'Ajuntament de Lloret, amb la seva voluntària dedicació a la defensa de tot allò que pogués conformar el patrimoni històric de Lloret. 

Afortunadament, a mitjans dels anys vuitanta, les línies mestres que havien de permetre la consolidació i organització de l'arxiu municipal ja estaven traçades. Fou llavors quan, l'any 1986, es va acordar la construcció d'un edifici municipal on s'hi havia d'installar el registre de la propietat, un dipòsit d'arxiu i un magatzem pel futur museu municipal. D'acord amb el projecte constructiu, el nou edifici havia de tenir un forjat especial que fos capaç de suportar el pes de la documentació dipositada a l'arxiu i el pes dels propis armaris compactes. A partir de l'any 1988, l'empresa Mecalux va installar els primers armaris compactes en el dipòsit d'arxiu, que proporcionaren 1.000 metres lineals de prestatgeries metàl·liques.

Entre els anys 1988 i 1989, l'arxiver comarcal de Santa Coloma de Farners, sr. Isidre Pradas, va assessorar a l'Ajuntament sobre com calia iniciar el procés d'organització de la documentació municipal. Durant un o dos cops per setmana, el sr. Pradas es personava a l'arxiu per tal de donar pautes i orientacions a l'administrativa que se n'havia de fer càrrec del control documental, la sra. Rosa Marquès. Fou durant aquesta època quan es començà una primera organització de la documentació històrica i quan s'identificaren algunes de les sèries principals (lleves, actes, correspondència...). Però, malauradament, les desavinences entre el sr. Prades i el secretari accidental de l'Ajuntament, va comportar la renúncia del sr. Prades, que es va negar a continuar la tasca d'assessorament i suport a l'arxiu municipal de Lloret de Mar. En aquestes condicions, l'administrativa, sra. Rosa Marquès, que ja no comptava amb cap recolzament professional, va demanar el canvi a una altra dependència municipal i, per tant, l'arxiu municipal tornava a quedar sense cap mena d'atenció.

Segons consta a diferents actes de la comissió de govern municipal dels anys 1989, 1990 i 1991² , l'Ajuntament va contractar personal administratiu per tal que realitzés les tasques mínimes de manteniment de l'arxiu municipal (fent allusió a una memòria i a un programa per a la "ordenació de documents a l'arxiu municipal"). Però, molt probablement, aquestes contractacions no degueren destinar-se a la ordenació de la documentació històrica de l'arxiu municipal, sinó que es va procurar organitzar, amb criteris poc vàlids, la documentació administrativa d'alguna àrea específica.

A partir d'aquesta manca d'atenció cap a l'arxiu municipal, al nou dipòsit s'hi va començar a acumular una gran quantitat de capses plenes d'expedients. Durant aquella època, les oficines de l'Ajuntament demanaven a la brigada municipal que traslladés la documentació administrativa que no necessitaven en els seus despatxos; i així, sense cap mena de registre i de control, la brigada anava portant grans caixes de fusta plenes de documentació que provenien de les diferents àrees administratives, i les deixava a l'entrada del nou dipòsit de l'arxiu. Evidentment, en qüestió de pocs mesos es va impossibilitar l'accés al dipòsit perquè les caixes impedien el pas. I, com a conseqüència, el personal de les oficines també va començar a patir els efectes d'aquesta desorganització, perquè no podien localitzar els expedients que feia poques setmanes havien enviat a l'arxiu municipal.

Ves a la història de l'Arxiu

Continua a: L'inici del Servei d'Arxiu Municipal

¹ Afortunadament, avui es conserva una còpia manuscrita realitzada per Emili Martínez Passapera, que ens va arribar a través del fons patrimonial de la família Martínez - Planas. SAMLM - Fons Martínez - Planas. ST. 66.159.2 
² SAMLM: Fons de l'Ajuntament de Lloret de Mar. Actes de la comissió de govern: 6 de setembre de 1989, 27 d'abril de 1990 i 14 de febrer de 1991.