L'inici del servei d'arxiu municipal
A principis de l'any 1992, i en aquestes lamentables condicions, l'Ajuntament (Comissió de Govern del 18 de febrer de 1992) decideix contractar amb urgència a un arxiver per tal de posar ordre a la caòtica situació que s'havia generat. Així, a partir del 24 de febrer de 1992 es va iniciar la tasca de reorganització de l'arxiu municipal.
Des de bon començament, aquest nou servei municipal es va proposar diferents objectius:
- Aconseguir que la documentació que es trobava dipositada a l'arxiu municipal estigués ben organitzada, ben custodiada i ben conservada.
- Assegurar la salvaguarda i la recuperació de tots els fons privats que, per la seva antiguitat o per les característiques del seu suport, poguessin formar part del patrimoni documental del municipi.
- Consolidar el servei d'arxiu municipal com un òrgan administratiu que donava recolzament i suport a les tasques diàries realitzades pels representants polítics, pels tècnics i pel personal administratiu de l'Ajuntament.
- Donar a conèixer l'existència d'aquest patrimoni documental a través de cursos de divulgació històrica, de pràctiques amb alumnes dels instituts, de collaboració en diferents publicacions de caràcter històric, d'actes públics de presentació, de participació en l'elaboració dels programes de la Festa Major...
Les primeres tasques van estar orientades a la consecució d'una organització documental bàsica i a l'elaboració d'un primer inventari; perquè, abans que res, calia situar-se davant la gran quantitat de documentació acumulada. Però, posteriorment, calia afrontar el gran repte dels ingressos documentals. D'una banda, havíem de poder assumir les transferències de documentació administrativa que volien portar-nos des de les diferents oficines municipals; i de l'altra, era necessari iniciar una campanya que ens permetés donar a conèixer el nostre servei a bona part dels lloretencs per tal que, si fos el cas, es decidissin a confiar la seva documentació patrimonial al servei d'arxiu municipal. De forma gradual, es va aconseguir que els treballadors municipals confiessin en la tasca de control i organització que s'estava realitzant des de l'arxiu i, tanmateix, també es van iniciar les primeres donacions i cessions documentals per part dels propis ciutadans de Lloret.
Llavors, quan es van iniciar van iniciar les primeres tasques d'organització i control de la documentació es comptava amb un dipòsit d'uns 120 m2, on hi havia installades unes prestatgeries de tipus campactus. També hi havia un petit espai que s'utilitzava com a sala de classificació, sala administrativa i sala de consulta. Es disposava d'un mobiliari força escàs: una estufa, dues cadires i una fusta llarga amb dos cavallets i, per tant, les primeres propostes van estar encaminades a aconseguir unes condicions de treball més acceptables: dues taules de treball i una mampara que permetés separar l'espai del dipòsit de la sala de treball (això ens permetia guanyar un cert confort - especialment a l'hivern-).
El 13 de novembre de 1997, s'aconseguí un pas important per a la consolidació del servei d'arxiu municipal. Llavors, el ple de l'Ajuntament va aprovar el reglament del Servei d'Arxiu Municipal, que permetia clarificar les competències i les funcions que es podien exercir des de l'arxiu. A partir d'aquesta normativa, s'atribueixen al Servei d'Arxiu Municipal les competències següents: organitzar i difondre el patrimoni documental del municipi, garantir el dret a la informació, facilitar la investigació i vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental del municipi. Les funcions del servei d'arxiu, per tant, engloben la gestió administrativa i el de l'actuació cultural
A poc a poc, i com a conseqüència dels constants ingressos documentals, el dipòsit de l'arxiu va començar a quedar collapsat. Llavors, aprofitant que les oficines del registre de la propietat es traslladaven a un altre immoble, es va fer la proposta a l'alcalde, sr. Josep Sala, per tal que l'arxiu pogués ocupar tot aquell espai. Les reformes que s'havien de fer no eren massa importants i calia aprofitar que l'edifici s'havia construït amb un reforç important que permetia suportar el pes de la documentació. El sr. Sala acceptà la proposta i s'iniciaren, d'una banda, les petites reformes que havien de permetre l'ampliació de l'espai dedicat a l'arxiu, i de l'altre, el concurs per a l'adquisició de nous armaris compactes per a la documentació que s'havien d'installar al nou dipòsit de la planta superior. Així, el 27 de novembre de 1998 es va fer un acte públic on s'inauguraven les noves installacions del Servei d'Arxiu Municipal. A partir d'aquesta ampliació, el Servei d'Arxiu ja disposava de dos dipòsits (amb capacitat per a 2.000 metres lineals de documentació), sala de classificació, sala de consulta, moll de descàrrega, espai administratiu i sala polivalent. S'havia fet, doncs, un altre gran pas endavant.
Però els ingressos continuaren augmentant. D'una banda, les transferències documentals de les oficines creixia espectacularment; i de l'altra, les cessions i donacions de particulars, empreses i associacions enriquien el patrimoni històric del municipi. Tot plegat va comportar que, malgrat l'ampliació realitzada l'any 1998, el nou dipòsit arribés a la seva saturació cap a l'any 2003. Això, va comportar que l'1 de març de 2004 es presentés un informe exhaustiu adreçat al regidor responsable de l'arxiu, sr. Ignasi Riera, on s'explicaven les causes que havien portat en aquest augment de documentació:
Les causes que han provocat aquest augment espectacular de documentació són prou evidents. D'una banda, hi ha una major participació, intervenció i control de les administracions en les qüestions públiques, amb el consegüent augment de les seves funcions i de la seva complexitat organitzativa; i, a més a més, els avenços tècnics en la producció i gestió documental (reprografia, informàtica...) també ha comportat un increment desmesurat del nombre de duplicats, còpies i esborranys que, massa sovint, s'acaben incorporant en els milers d'expedients administratius generats per les institucions. D'altra banda, pel cas específic de Lloret de Mar, cal tenir present que l'activitat turística comporta un seguit de peculiaritats que afecten als diferents àmbits socials i econòmics del municipi: major nombre d'obertures, tancament i traspassos d'activitats comercials, més sollicituds per a construccions i reformes d'edificis, més infraccions d'activitats i de les normes urbanístiques, major nombre de denúncies i actuacions policials... Òbviament, qualsevol d'aquestes actuacions administratives requereix d'una tramitació documental on es pugui justificar la resolució acordada a partir d'uns criteris tècnics, jurídics, legals o polítics.
És evident que la recollida de tota aquesta documentació exigeix cada vegada més una major participació de l'arxiver, no ja en la fase terminal d'utilitat administrativa del document, sinó des dels primers moments de la seva gestió. Així, ha de prevenir les caòtiques transferències de paperassa des de les diverses oficines a l'arxiu, participar en la coordinació dels diferents serveis productors i, finalment, eliminar tot un conjunt de documents abans que es produeixin.
I també s'indicaven les possible solucions.
Totes aquestes circumstàncies comporten una situació especialment greu pel servei d'arxiu municipal que, inevitablement, pot quedar col·lapsat en un termini màxim de 18 mesos. Lògicament, cal pensar que el collapse de l'arxiu municipal també comportaria, en poc temps, el collapse de les oficines administratives, atès que no podrien transferir periòdicament la seva documentació al servei d'arxiu i, per tant, les capses arxivadores i els expedients s'acumularien en els prestatges i taules de les oficines amb el consegüent perjudici per a la localització i conservació de la documentació administrativa.
Donades aquestes circumstàncies, caldria ser previsors i començar a analitzar les possibles solucions:
1-. Ampliar l'espai d'arxiu a la planta baixa, dins l'actual edifici.
Actualment, el servei d'arxiu ocupa la primera i la segona planta de l'immoble de propietat municipal situat al C. Josep Lluhí, 24, que fou construït a l'any 1986. La planta baixa d'aquest mateix edifici està ocupada pel servei de recaptació executiva que gestiona el Consell Comarcal de la Selva.
Una possible solució podria ser l'ampliació dels dipòsits de l'arxiu a la planta baixa d'aquest immoble; però, evidentment, en aquesta ampliació hi ha un seguit d'avantatges i d'inconvenients:
Inconvenients:
- El Consell Comarcal de la Selva, mitjançant conveni amb l'Ajuntament, presta el servei de recaptació executiva a la planta baixa d'aquest edifici i, per tant, si s'acordés prendre aquesta decisió, caldria buscar un lloc alternatiu per a l'oficina de Recaptació Executiva.
- Un cop adaptat l'espai de la planta baixa amb armaris compactes (entre 1.000 i 1.200 metres lineals de prestatgeries), es preveu que la capacitat del nou dipòsit podria esgotar-se en un termini d'entre 10 i 15 anys.
Avantatges:
- En el moment de projectar i construir l'edifici ja es va preveure la seva utilització com a dipòsit d'arxiu. Així, segons l'informe realitzat pels serveis tècnics municipals, es van reforçar les plantes per tal que permetessin una càrrega de 909 kg. x metre quadrat. Aquest aspecte és de gran importància en la construcció d'edificis destinats a arxius; atès que el pes de la documentació podria afectar l'estructura de qualsevol edifici que no estigués preparat de forma adequada.
- En el cas que es decidís aquesta opció, no caldria realitzar el trasllat de la documentació que es conserva en els dipòsits de les plantes superiors. Tot i que tècnicament no hi ha cap problema a l'hora de realitzar un trasllat d'arxiu, sí que presenta determinades dificultats que, si no es fan amb cura i amb un estricte control, pot comportar greus dificultats per a la conservació i localització de la documentació.
2.- Construcció d'un nou immoble municipal amb un espai específic pel servei d'arxiu.
L'actual edifici de l'Ajuntament, inaugurat l'any 1878, fou projectat pels arquitectes Martí Sureda i Fèlix de Azua. En el disseny i la distribució d'aquest immoble, els autors del projecte van tenir present les competències administratives que tenien els municipis (moltes menys que les que tenen actualment), i les necessitats socials, polítiques i administratives que, llavors, requeria la vila de Lloret de Mar (amb una població d'uns 4000 habitants).
Actualment, i després de 125 anys, l'edifici ha quedat insuficient perquè el nombre de competències que tenen els ajuntaments és molt superior i perquè la població de Lloret de Mar s'ha multiplicat per 7, i ja supera als 28.000 habitants.
Evidentment, això ha comportat que, en els darrers anys, nombroses dependències i serveis municipals hagin hagut de descentralitzar-se i ubicar-se en immobles més o menys separats de l'edifici central: policia, cultura, ensenyament, executiva, aigües, turisme, arxiu... i ara, més recentment, urbanisme i activitats.
Però, ara, des de l'equip de govern es comenta la possibilitat d'iniciar els tràmits per fer un projecte de construcció d'un nou edifici municipal, que se situaria a la zona de Can Xardó, i on es concentrarien bona part de les dependències i serveis. Dins d'aquest nou immoble, hi hauria la possibilitat que es reservés una espai per ubicar-hi les dependències del servei d'arxiu municipal. Com a la proposta anterior, hi ha tot un seguit d'avantatges i d'inconvenients; però, en aquest cas, són més difícils de preveure-les atès que estarien en funció de les condicions i les característiques del projecte. I, per aquest motiu, indico les condicions tècniques adequades que hauria un edifici destinat a arxiu municipal. (...)
Els responsables polítics van decidir, llavors, que l'opció més viable era la de traslladar el servei de recaptació a un altre local perquè, així, amb poques reformes, s'aconseguia la necessària ampliació de l'arxiu municipal. S'iniciaren, doncs, les gestions per aconseguir un nou espai per a les oficines de recaptació (actualment ubicades a la zona del Rieral) i es començà a redactar el projecte de reforma de la planta baixa.
Però, paral·lelament, es donà una altra circumstància ben interessant pel funcionament del Servei d'Arxiu Municipal. A mitjans del 2004 s'havien traslladat les oficines d'urbanisme, obres i medi ambient a un nou local ubicat a l'avinguda de les Alegries. En aquest ampli espai havien destinat els baixos (més de 160 m2) per a la conservació de la documentació generada per aquests serveis administratius. Alguns mesos més tard, l'antic edifici de la Casa de la Cultura (on hi havia ubicada la biblioteca municipal) fou enderrocat i, provisionalment, es va traslladar la biblioteca municipal en els mateixos baixos a on hi havia la documentació dels serveis d'obres i urbanisme. Com a conseqüència, la documentació del servei d'urbanisme, obres i medi ambient va patir un desordre important que va ocasionar grans molèsties als responsables polítics i al personal tècnic i administratiu d'aquestes oficines. Fou llavors quan el regidor responsable de l'àrea d'activitats i medi ambient, va demanar a l'arxiu municipal que se l'ajudés en la reorganització de tota la documentació que hi havia als baixos d'aquestes dependències. En aquestes circumstàncies, des de l'arxiu es va proposar un projecte més ambiciós; es tractava d'aconseguir que l'arxiu assumís el control i la direcció d'aquella documentació i de tot aquell espai, i així s'aconseguiria un veritable arxiu administratiu (amb el personal i les infraestructures necessàries per tal que tot funcionés correctament). El projecte fou acceptat i ben aviat, quan la biblioteca es va installar al nou local del Centre Comercial Carabella, s'iniciaren les petites obres necessàries per delimitar el nou espai de dipòsit (que es va proveir amb prestatgeries metàlliques) i un espai per a les oficines.
Un cop consolidades aquestes ampliacions, s'ha continuat treballant per a la millora de les installacions i de la organització dels documents; i és per això que a finals del 2008 i principis del 2009 ens plantejàrem la reorganització de la segona planta de l'edifici de l'arxiu. En aquesta ocasió vam decidir l'habilitació d'un dipòsit especial per a l'adequada conservació dels documents audiovisuals (que requereixen unes condicions climàtiques força rigoroses); i també vam aprofitar per crear un espai de treball on es pogués descriure i tractar la documentació audiovisual de la millor manera possible.
Fins llavors, en totes aquestes ampliacions i millores, sempre s'havia prioritzat l'adequació dels dipòsits documentals i, en canvi, no s'havia actuat en la racionalització dels espais de l'edifici que acullen els diferents serveis de l'Arxiu. És per això que l'any 2010 es va aprofitar la subvenció atorgada pel departament de Treball de la Generalitat de Catalunya - a través del projecte Impuls - per a realitzar les següents reformes:
- Adequar els dipòsits documentals a la normativa de seguretat contra incendi.
- Millorar la disposició i l'entorn del moll de descàrrega.
- Ampliar i reformar la sala polivalent.- Reformar la sala de classificació.
- Adaptar un lavabo per persones disminuïdes
- Reformar el paviment de la sala de consulta.
- Pintar les dependències dels diferents serveis de l'Arxiu i l'escala de l'edifici.
Per tant, actualment es disposa d'unes installacions excellents per al tractament, la conservació, el servei i la difusió del nostre patrimoni documental.
Però, a banda de les millores en les installacions del SAMLM, també s'ha treballat en diferents àmbits que afecten a la organització de la documentació administrativa. Així, just en el moment en que s'estaven realitzant els treballs preliminars que havien de permetre crear l'arxiu administratiu, també es va parlar amb el regidor de l'arxiu municipal, sr. Ignasi Riera, per tal d'aconseguir un altre repte important: iniciar un projecte global per a la implantació d'un sistema de gestió de documents. Per tal d'engegar aquest ambiciós projecte es requeria, abans de tot, la constitució d'una àmplia comissió que hauria de dirigir tot aquest procés. Era, sens dubte, un altre repte important.
Actualment, a través de la comissió per a la implantació d'un sistema de gestió de documents, s'està treballant en la identificació i codificació de les sèries documentals, s'estan analitzant els fluxes, s'estan elaborant fitxes identificatives, s'estan implementant processos informàtics... però també s'està impulsant tot allò que té a veure amb l'ús dels documents informàtics per a l'administració electrònica; i ben aviat, doncs, es començaran a veure els resultats de tota la feina realitzada.
Enguany, conscients de que som en un món interconnectat a través d'internet, estem treballant per tal de posar a la xarxa la major quantitat possible d'inventaris i de documents que es conserven en aquest servei d'arxiu municipal. Sens dubte, és una bona ocasió per a aconseguir que la documentació custodiada als dipòsits de l'arxiu municipal trenquin les barreres del propi edifici. Així, els ciutadans podran accedir a bona part de la documentació de l'arxiu sense els condicionants que fixen els horaris i la distància. Actualment, una bona part de l'hemeroteca, dels padrons històrics i de les actes municipals ja es poden consultar a través d'internet. Així, es procura que la documentació d'accés públic -d'acord amb allò establert a la legislació vigent- pugui ser consultada a través de la xarxa, la qual cosa ens permetrà una major difusió de la informació i, alhora, una major preservació de la documentació original.
La societat, doncs, ens pressiona per tal que els arxius (i l'administració, en general) s'adapti als nous sistemes de comunicació (presència a internet, a les xarxes socials...) i, sens dubte, nosaltres tenim la obligació d'adaptar-nos i de reorientar els nostres serveis i les nostres activitats als nous temps i a les noves necessitats. Sens dubte, les tecnologies de la informació ens ofereixen grans oportunitats i cal que, amb la prudència necessària, les puguem utilitzar i les sapiguem aprofitar.