El Mas Rossell i la Senyora de Rossell
Data
sense data
Fet històric / tradició
La senyora de Rossell va ser una rica i poderosa dama que va viure al Mas Rossell. Les ruïnes del Mas Rossell de Cavallers encara són visibles a la zona coneguda com el Pla del Rossell en direcció a la població veïna de Tossa de Mar. La llegenda de la senyora de Rossell encara s’explica a Lloret per alliçonar a les persones malgastadores.
Llegenda
"Les Alegries" fou la primera església parroquial de Lloret consagrada el 1079 on anava a missa, muntada en una gallarda euga, la llegendària senyora de Rosell.
Diuen que els primer que l'atalaiaven corrien a avisar el rector dient-li:
Encengui, encengui
Mossèn Creixell,
que ja davalla la senyora de Rosell.
La noble dama era vídua i d'ençà de la mort del seu espòs era presa d'una tan viva enyorança que havia perdut la gana i només s'alimentava del moll de l'os dels moltons que cada dia feia degollar en gran nombre. Aquest gust, tan car, amb el temps arruïnà la senyora, que es veié obligada a prescindir dels qui la servien, dels seus capricis i del fast del seu casal.
Emborrassada amb un mocador de llana negra, rondava l'encontrada trucant les masies i contant-los les seves desventures, per si trobava una ànima que se'n volgués apiadar. Un dia una masovera va donar-li d'almoina una llesca de pa amb nous. La dama a qui el revés de fortuna havia tornat el seny i la gana, es delectà bravament amb el ric menjar recordant el seu marriment d'altre temps i el seu deler pel menjar extravagant i car, diu que va exclamar melangiosament:
Si hagués sabut que pa i nous era tan bo.
Encara seria la senyora de Rossell que no en só.
Bibliografia
- FÀBREGAS, Esteve, Lloret de Mar, La historia marinera. El turlsme. - L'esperit, Biblioteca Selecta, Barcelona, 1959
- BOADAS I NUALART, Manuel, Recull història ermita Les Alegries i Senyora de Rossell. No editat,