Rellegim i revisem els documents amb mirada inclusiva. Els testimonis i les identitats del col·lectiu han estat llargament silenciats. Recuperar, documentar i conservar les vivències dels protagonistes és un del objectius del projecte. Cal revisar i rellegir els documents que encasellen al col·lectiu en categories relacionades amb malalties, patologies, centres mèdics i psiquiàtrics, però, també, els que els tracten com a delinqüents (documents d’àmbit policial i jurídic). Els fons següents ens ofereixen la possibilitat de fer-ho:

-100.002 Ajuntament de Lloret de Mar. L’aplicació de la Llei de Perillositat Social de 1970 va provocar l’elaboració de nombrosos expedients i atestats policials. Caldria comprovar quins d’aquests expedients es van incoar a causa de la dissidència sexogenèrica.

-302.000 Clínica Mental Torre Campderà. De la mateixa manera, la repressió policial es va veure acompanyada per un procés de patologització d’aquesta dissidència que va derivar en reclusions i pseudotractaments en institucions psiquiàtriques, tot i que no sempre és evident en la documentació.

-609.000 Josep Vilà i Prats. Recull un petit nombre de fotografies que mostren actituds i manifestacions afectives públiques entre homes i entre dones. Independentment de si es tracta de persones LGBTQ+ o no, actualment podem veure aquestes imatges amb una mirada queer que ens ofereix noves possibilitats de lectura.

-Podem parlar també dels fons documentals de les agrupacions teatrals (Casal de l’Obrera o Grup Dafne), de la Coral Unió Lloretenca o del Cercle Artístic Lloretenc. Aquests àmbits eren sovint espais de permissivitat i llocs de refugi per a les persones LGBTQ+, que hi podien donar via lliure a la creativitat reprimida en la vida social quotidiana.