El 28 de juliol de 1974 va néixer a Lloret de Mar l’Antonio Salazar Saavedra. L’Antonio representa la primera generació d’immigrants extremenys d’ètnia gitana instal·lats a la nostra vila cercant noves perspectives laborals, oportunitats que li arribaren gràcies a l’hostaleria i al sector turístic en general.

La seva infantesa va ser prou difícil. Quan tot just feia pocs mesos que havia nascut va quedar orfe de pare perquè el seu progenitor va patir un accident en el qual va perdre la vida.

Als setze anys es va casar i als divuit anys va ser pare de la seva primera filla. La segona va arribar quan ell tenia vint-i-sis anys i va ser avi per primer cop als trenta-cinc anys. Era un home familiar i agradable i destacava per ser una persona que sempre volia ajudar als altres. En aquest sentit, cal dir que va treballar a l’ajuntament com a mediador ajudant la gent que ho necessitava.

Destacà també per la seva inquietud a l’hora d’aprendre coses noves. Va aprendre català de petit però fins que no va ser gran no el va perfeccionar. Ell, que era gitano per part de pare i per part de mare, va tenir l’interès d’aprendre la llengua rom, l’idioma genuí dels gitanos, desaparegut fa temps però reviscolat per gent com l’Antonio que li donaven valor. Un cop el va haver après se’n va fer professor i el va poder ensenyar a les escoles.

Una altra de les seves vocacions fou la religiosa. L’any 1993, quan tenia només dinou anys, va començar el seu ministeri evangèlic que va exercir la resta de la seva vida. Va ser co-pastor de l’església evangèlica de Lloret de Mar. També va predicar per la ràdio, a Nova Ràdio Lloret. Aquesta etapa de la seva vida li va fer molta il·lusió perquè va poder transmetre la paraula de Déu a tots els ciutadans i ciutadanes de la seva vila.

L’Antonio va morir el 30 de març de 2020 a Lloret de Mar com a conseqüència de la Covid-19.