Nascut a Almería l’any 1941, en Paco Martínez va arribar amb la seva família a Catalunya l’any 1947, establint-se a Badalona.

No va ser fins l’any 1961, i una mica per casualitat, que va conèixer Lloret de Mar, ja que treballava en un hotel de Tossa i, de tornada a Badalona, va fer parada a Lloret i es va quedar enamorat de la nostra vila.

L’any, següent, l’estiu de 1962, començà a treballar al Restaurant Alhama, del Passeig Camprodon i Arrieta, un dels millors restaurants de la Costa Brava i tota una escola per a en Paco, on va aprendre molt i on va descobrir una de les seves passions, la cuina. L’estiu de 1979 començà a treballar com agent de policia a la platja de Lloret. Com a vigilant va haver de combatre la venda ambulant i sovint li va tocar salvar la vida de més d’un turista imprudent.

Rebel i activista a favor dels més necessitats en Paco va formar part de diferents comissions i associacions veïnals, que reclamaven millores pels barris de nova creació. Això el va portar a participar en la política.

Com a sindicalista va col·laborar en la organització de diferents accions a favor dels drets dels treballadors, sobretot del camp de l’hostaleria. Al costat d’altres companys va organitzar i conduir diferents manifestacions a favor de les vuit hores diàries i va exigir un dia de festa setmanal, reivindicacions que en aquella època no existien. També va participar activament en les diferents accions que reclamaven la creació d’un Escola d’Hostaleria a Lloret, la qual havia de formar recepcionistes, cuiners, cambrers i cambreres d’habitacions i millorar les seves condicions laborals.

Aquests fets, i altres, el varen portar a aconseguir la medalla i el Diploma al Mèrit Turístic, que li va concedir la Generalitat de Catalunya el 1983 i que li fou entregat en mans del president Jordi Pujol.

En Paco també és recordat com a cuiner i col·laborador de la Penya Xino Xano i de l’Ajuntament de Lloret de Mar, participant a l’arrosada del l’aplec dels Perdons a Santa Cristina, a l'estofat popular del dia Santa Cristina, als cremats a Sa Caleta, en diferents botifarrades i xocolatades a les festes del barri del Molí i a les festes d’altres barris.

Fou molt estimat per molta gent pel seu carisma i simpatia. En Paco era, com ell mateix deia “un lloretenc més”. I, com apunta la seva filla, va ser un home molt familiar, per al qual la seva dona i els seus fills eren el més important.