Biografia Maleta: Germinal Ros i Martí
Nascut a Lloret de Mar el 18 de gener de 1908. Fou escriptor, periodista i activista.
El jove Germinal va estar marcat per un entorn familiar clarament marcat per les idees republicanes, d’esquerres i agnòstiques.
El seu avi matern, Rafael Martí i Pagès, treballador de la terra, fou regidor republicà a l’Ajuntament de Blanes i la seva àvia materna, Isabel Burcet regentava una botiga de queviures. Ambdós es consideraven agnòstics.
La família Ros, natural de Lloret de Mar, es dedicà al món de la mar. Entre els seus membres hi ha navegants, mercaders i mestres d’aixa.
El pare d’en Germinal, Joan Ros i Gros, va ser un destacat polític lloretenc vinculat al corrent progressista, republicà i lliurepensador. Va militar al Partit Radical, a la Unió Republicana i a la Fraternitat Republicana. A principis del segle XX, juntament amb altres lloretencs, va impulsar l’Escola Horaciana i l’Escola Instructiva.
El matrimoni Ros i Martí va ser la primera parella de les comarques gironines a contraure matrimoni civil. Va ser l’any 1906 a Blanes. Del matrimoni en varen néixer dues filles, a més d’en Germinal, la Palmira i l’Aurora.
El 1926 i amb 15 anys emigrà a Mezin, a la Gascunya, a treballar en una fàbrica de taps. L’any següent s’instal·là a Barcelona i començà a treballar com a viatjant i representant de Laboratorios Andrómaco, propietat de Raül Roviralta i Astoul, client i amic del seu pare.
És durant aquests anys, com a conseqüència de la feina de representant dels laboratoris i al fet de viatjar, entrà en contacte amb personalitats com l’advocat socialista José Andrés i Manso, el pintor cubà Wilfredo Lam i la feminista i impulsora de la reforma sexual Hildegarda Rodríguez Carballeira, entre d'altres.
El 1930 fixà la seva residència a Alacant, on col·laborà de manera activa amb diferents partits, associacions i publicacions d’esquerra. El febrer de 1931 va participar de manera activa en la constitució del Partido Radical Socialista a Alacant. Diferents desavinences amb els òrgans del partit el portà a ser un dels fundadors del partit Izquierda Radicalsocialista, liderat per Joan Botella Asensi.
Aquest mateix any va contraure matrimoni amb l’alacantina Maria Nadal.
L'octubre de 1933 fou un dels fundadors de l’Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista de la ciutat.
A l'inici de la Guerra Civil s’afilià al Partido Comunista de España (PCE) i treballà de manera activa a favor de la República des de la base naval de Cartagena.
Durant els darrers dies de la guerra a Alacant embarcà al vaixell carboner Stanbrook. La seva dona, empresonada, morí el 14 de juliol de 1939. Arribat el vaixell a Algèria els passatgers, entre ells en Germinal, foren dirigits al camp de concentració de Rélizane.
Un cop a la França metropolitana s’instal·là a la població d’Arromanches-les-Bains, a la Normandia, on es retrobà amb la seva germana Palmira i altres lloretencs.
A França, el 23 de maig de 1941, va tenir lloc el seu segon matrimoni amb Aurora Ramos Ruiz, natural de Santander, amb qui varen tenir quatre fills: Palmira, Hèlios, Sílvia i Elsa.
A França reprengué la seva activitat política, coordinant el grup Solidaridad Española, per ajudar als refugiats espanyols, i lluità a la Resistència contra l’ocupació alemanya.
Un cop acabada la guerra la família Ros Ramos s’instal·là a Stains, un dels municipis obrers de l’àrea metropolitana de París. Aquí van continuar la lluita a favor del proletariat i la identitat nacional catalana fins a la fi de la dictadura franquista.
El 1975, en jubilar-se, en Germinal va tornar a Lloret. El 1979, a les primeres eleccions municipals democràtiques, fou elegit regidor d’Ensenyament i Estadística pel PSUC i en el seu nou càrrec va tenir una especial preocupació per l’educació i les condicions de vida de les persones més desafavorides.
A Lloret de Mar, a banda de la seva rellevant activitat política, va participar també en la vida cívica de la vila, tot fundant l’Associació Popular d'Amics de la Cultura de Lloret de Mar, l’Associació Entorn a la Malaltia d’Alzheimer, l’Escolta d'Adults i la Llar dels Jubilats, alhora que va formar part del grup ecologista DEMALL (Defensa del Medi Ambient de Lloret).
En Germinal Ros va morir el 9 d’octubre de 2006. Amics i coneguts es van acomiadar d’ell amb una cerimònia laica a Sa Caleta.
Referències:
FIGUERAS i CAPDEVILA, Narcís; LLINÀS i POL, Joan (coord.). Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic. Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans i Diputació de Girona. 2012. P. 295 i 315.
ROS i MARTÍ. Germinal. Al servei del poble (a Lloret i més enllà). Associació Popular d’Amics de la Cultura. Lloret de Mar. 1993.
ROS i MARTÍ, Germinal. Els meus primers noranta anys. Associació Popular d’Amics de la Cultura. Lloret de Mar. 1998.
https://memoriavalencianista.cat/biografies/ros-marti-germinal
