Nascut a Lloret de Mar el 1845 en una nissaga de mariners i gent de mar, en Narcís representa el model clàssic d’empresari emprenedor amb èxit.

Com molts altres lloretencs de la seva generació, l’any 1860 i amb catorze anys es traslladà a Cuba, on la família hi tenia familiars, i hi començà a treballar en el comerç de sabates i articles de pell, negoci que gestionava el seu oncle.

Posteriorment anà als Estats Units d’Amèrica, on s’hi formà i s’introduí en el món de la banca.

El 1876 tornà a l’Havana i creà la Casa Bancària Narcís Gelats i Companyia, conegut popularment com Banca Gelats, juntament amb altres membres de la família. Era una banca que se sustentava bàsicament en el sòlid capital familiar, no pas en accions.

El banc arribà a ser un dels més importants de l’illa, atorgant al seu president influència i càrrecs com: regidor de l'Ajuntament de l'Havana; la presidència de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya; la vicepresidència de l’Associació Nacional de Banca; la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació; de la Habana Clearning House i de moltes altres entitats i institucions.

Creà també una companyia naviliera, fou president de la companyia de cervesa La Tropical i impulsà la reforma de la legislació dels ferrocarrils, la legislació bancària, la reestructuració dels aranzels de duanes, i la protecció del tabac, el sucre i altres productes de l’illa.

A banda del seu èxit com a banquer i empresari, Gelats fou un gran benefactor i no s’oblidà mai dels seus orígens a la vila de Lloret, on va finançar les obres de reforma i embelliment de l’església parroquial de Sant Romà, les Escoles Parroquials de l’Ave Maria, la capella del Santíssim Sagrament de l’església parroquial, que va finançar íntegrament, i la reforma i embelliment de l’ermita de les Alegries. A més, va dur a terme donacions i ajudes en favor de les classes més desafavorides.

En reconeixement a la seva tasca el 1925 rebé un gran homenatge a Cuba, en el qual participaren les primeres figures polítiques, religioses i intel·lectuals del país. També fou guardonat pel govern espanyol (comanda d’Isabel la Catòlica) i per la Santa Seu (creu de Sant Gregori el Gran).

En Narcís Gelats i Durall va morir a l'Havana el 29 d'abril de 1929.

Referències:

FIGUERAS i CAPDEVILA, Narcís; LLINÀS i POL, Joan (coord.). Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic. Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans i Diputació de Girona. 2012. P. 169-170.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0256580.xml

https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Gelats_i_Durall

http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/549620.html