Biografia Maleta: Narcís Macià i Domènech
Fill de Romà Macià i Domènech i d’Emília Domènech i Surís, va néixer el 21 d’abril de 1855.
El seu pare es dedicava al comerç marítim. Aquest motiu el portà a establir-se uns anys a l’Havana, on fixà la residència i on gestionà diferents negocis. Allà hi va conèixer l’Emília, una jove d’origen lloretenc nascuda a Cuba, amb qui es va casar. El matrimoni tornà a Lloret i fixà la seva residència al carrer de Sant Oleguer. Finalment es traslladaren a la ciutat de Barcelona on varen néixer els diferents fills del matrimoni, entre els quals en Narcís.
L’any 1871, amb setze anys i després de viure a cavall entre Barcelona i Lloret, en Narcís s’embarcà cap a Cuba a bord de la fragata Eufemia. Instal·lat a l’Havana, el 1872 començà a treballar com a comptable.
Formà part del Cuerpo de Voluntarios, integrat per espanyols residents a l’illa que lluitaven contra els insurrectes. Més tard i pels serveis prestats a la ciutat de l’Havana va ser condecorat amb la credencial de Benemérito de la Patria pel rei Alfons XII. El 1876 va entrar com a soci de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, creada amb finalitats benèfiques i filantròpiques a favor dels catalans més necessitats.
El 1885 es casà amb Maria Anna Barraqué i Adué, natural d’Arenys de Mar i filla del seu soci.
El 1886 ingressà com a soci de la societat Habana Yacht Club, societat d’esbarjo que fou una referència entre els membres de les classes adinerades de l’Havana.
Soci i director de l’empresa Barraqué, Macia y Cía, va ser nomenat delegat de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de l’Illa de Cuba i amb el temps va acabar presidint la institució.
Membre destacat del Casino Español de la Habana, fou també president de la Junta General de Socis de la Llotja de Queviures de l’Havana i va ser impulsor d’una absoluta renovació en la institució.
President d’honor de la Societat Coral Orfeó Català de l’Havana, també fou accionista de la companyia Nueva Fábrica de Hielo, coneguda amb el sobrenom de La Tropical.
L’any 1918 el rei Alfons XIII li concedí la Gran Cruz de Isabel la Católica pels serveis que havia prestat a Espanya i per les bones gestions que havia dut a terme al seu país d’acollida i el 1920 va rebre la Gran Cruz del Mérito Naval.
El 1926 la junta general de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya li concedí el títol de president d’honor en agraïment a cinquanta anys com a soci de la institució i pels serveis prestats.
Va morir el 1933 a l’Havana, ciutat on havia arribat de jove i on va desenvolupar la seva carrera professional així com la major part d’activitats econòmiques i comercials.
