Nascut a Lloret el 1830, fill de Nicolau Font i Brugada i Rosa Maig i Vilallonga, a principis de la dècada de 1850 s’establí a Cuba, l’illa on el seu oncle Josep Maig i Vilallonga havia emigrat cercant de millorar la seva situació econòmica.

Un cop establert a Cuba va ser encarregat de gestionar els negocis del seu oncle (comerç marítim, plantacions de sucre a Jaruco, comerços tèxtils). Així, en Nicolau Font va aconseguir ampliar considerablement la fortuna del seu oncle, la qual va heretar quan aquest va morir.

L’any 1860, quan encara vivia a Cuba, va adquirir l’ermita i el paratge de Sant Pere del Bosc, que havien estat desamortitzats durant el procés de desamortització impulsat per Pascual Madoz durant el regnat d’Isabel II. Aconsellat pel seu cosí, el batlle Agustí Font i Surís, la compra tenia com a objectiu evitar que Sant Pere del Bosc quedés en mans forasteres.

És en aquest moment que impulsà la rehabilitació i l’embelliment del Santuari de la Mare de Déu de Gràcia i de tot el paratge de Sant Pere del Bosc, que culminà el 1898 amb un acte multitudinari.

Artistes de la talla d’Enric Monserdà Vidal, Eusebi Arnau Mascort, Josep Puig i Cadafalch, Dolors Monserdà Vidal, Frederic Bechini, Joan Pujol, Càndid Candi i locals com Valentí Soliguer i Pau Arpí Galí varen intervenir en l’embelliment del paratge de Sant Pere del Bosc.

Abans de tornar a Lloret, on el 1877 es va fer construir la casa del carrer Sant Carles, va passar una temporada a París.

Va morir a Lloret el 1908 havent estat benefactor de l’Hospital, de les Escoles Parroquials i col·laborador de diferents causes benèfiques.