L’Eugènia va néixer el 20 de maig de 1991 a una ciutat del nord de Rússia propera a Sibèria. En aquesta ciutat hi havia una important indústria de construcció de submarins i el pare de l’Eugènia, de fet, era enginyer i en dissenyava. Mentrestant, la seva mare treballava de comercial.

De petita l’Eugènia ja anava sola a l’escola a la seva ciutat, on hi va cursar estudis de primària, secundària i batxillerat, en escoles mixtes. De petita i de jove ajudava la seva mare en les feines de la casa -cuinava, feia rentadores-, treballava a l’hort dels seus avis, conreant patates, cogombres i altres hortalisses i, a més, feia totes les extraescolars que podia, com teatre, gimnàstica, atletisme i circ.

De petita va patir una malaltia crònica que la va tenir dos anys hospitalitzada sense poder anar a l’escola. Va ser quan va poder tornar a l’escola als catorze anys que l’Eugènia se’n va adonar que tot plegat havia canviat i que ella s’havia fet gran.

L’any 1998, i un cop separada del seu marit, la mare de l’Eugènia va deixar Rússia per anar-se’n a viure a Calella. L’any 1999, quan ja va tenir divuit anys, l’Eugènia va arribar a Catalunya al costat del seu germà, en un moment en què la comunitat russa era poc nombrosa al nostre país. La mare va començar a treballar al sector de l’hostaleria i  de la restauració, a la cuina de restaurants i fent altres feines. Aquí va conèixer al que va ser el seu segon marit, amb qui es va casar més endavant i amb qui viu a la urbanització Condado del Jaruco.

Quan l’Eugènia va arribar va haver de començar a treballar per sostenir-se econòmicament, però al principi les coses no van ser fàcils. Va haver de treballar fent feines de neteja i en bars i restaurants sense papers, de manera il·legal.

-No et preocupis, mare -li va dir l’Eugènia a la seva mare, preocupada per la seva situació-. De moment això és provisional perquè em cal començar a guanyar diners ara mateix, però ben aviat trobaré una feina amb contracte de treball.

Mentrestant, va viure un parell de mesos a mb la seva mare fins que es va independitzar i se’n va anar a viure a un pis compartit. De Calella va anar a viure a Malgrat, on hi va viure uns set anys. L’any 2005 l’Eugènia es va comprar un pis a Lloret, al barri del Rieral, però no es va establir a la nostra vila fins a l’any 2013.

L’Eugènia es va casar amb un home de Romania que va conèixer aquí i té amb ell una filla. Fa set anys que té la nacionalitat espanyola i es considera una mica de Rússia i una mica d’Espanya.

Per la seva feina com a traductora sempre ha estat ben rebuda i acollida al llocs on ha treballat: ajuntament, jutjats, hospitals, notaria... Sempre ha tingut facilitat pels idiomes, per això treballa com a traductora. El català l’entén a la perfecció però li falta pràctica a l’hora de parlar-lo.

Quan ha tornat a visitar Rússia l’Eugènia hi ha vist molta pobresa, manca de manteniment, deixadesa, una població entristida, apàtica, que no té il·lusió per a res. La família que li queda a Rússia és gent gran i hi té pocs amics. Per això i per altres motius és molt conscient que casa seva és a Lloret.

Els darrers anys l’Eugènia s’ha volgut implicar en l’associacionisme rus a Catalunya. L’Eugènia és presidenta de fa anys de l’Associació Russa de Lloret. A través de l’associació han ajudat gent gran que viu sola, abans i durant la pandèmia, i ella mateixa va crear a través de facebook un grup de voluntaris per donar resposta a les necessitats de la gent que es trobava en situació precària. Van col·laborar amb l’Associació Jovent Solidari de Lloret, que s’encarregaven d’entregar el menjar a les persones necessitades. En situació de pandèmia les demandes d’ajut van augmentar molt i per això l’associació ha col·laborat amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Lloret. Actualment aquesta cadena de solidaritat continua creixent i és ben activa.

L’associació va néixer per tenir un espai on els fills de les famílies russes poguessin compartir jocs i on poguessin parlar en la seva llengua materna, perquè se’n van adonar que costava que els infants s’adrecessin als seus pares en llengua russa. L’entitat organitza festes russes per donar a conèixer les tradicions del país d’origen de les seves famílies als seus fills.

L’entitat ha crescut tant que ja ha arribat a 500 socis, incloent, també, membres de diverses nacionalitats que tenen el rus com a llengua pròpia.