A la dècada dels anys seixanta existien a Lloret dos equips de bàsquet femení, el del col·legi Cor de Maria (les monges catalanes) i el del col·legi de la Immaculada Concepció (les monges franceses). La Cristina Bernat, la Maria Luisa Benito, l’Angelina Fontrodona i un grup d’alumnes internes de les monges franceses integraven l’equip de bàsquet del col·legi de la Immaculada Concepció; mentre que l’equip de les monges catalanes estava format per les germanes Ramos, la Nené i la Nuri, per la Maribel Manyà, la Cesca Comas, la Rosa Gispert, la Maria Rosa Alimany, la Pili Austrich, l’Anna Gimeno i altres noies que tenien entre 12 i 13 anys.

Després del tancament de l’escola del Cor de Maria, bona part de les seves alumnes es van incorporar al col·legi de la Immaculada Concepció. En aquesta nova situació, les jugadores de bàsquet de l’equip de les monges catalanes es van integrar a l’equip de les monges franceses.

La Cesca Comas, que va formar part d’aquell equip, considera que Lloret era una població turística, de mentalitat oberta, i per tant la creació d’un equip de bàsquet femení no va suposar cap problema.

 A nosaltres ens agradava jugar a bàsquet, i ho fèiem prou bé. Els entrenaments al col·legi de la Immaculada eren a les 8h del matí, perquè a les 9h. ja començaven les classes. Durant els anys que vaig practicar el bàsquet, sempre vaig rebre el suport familiar. El meu pare era un gran aficionat als esports i sempre ens animava, a mi i al meu germà, que jugava a hoquei.

La Nené i la Nuri Ramos, que també eren membres de l’equip, recorden que la relació amb els entrenadors, arbitres i altres tècnics sempre va ser cordial i respectuosa.

El fet de ser dones no va condicionar el nostre tracte amb els homes; i  tampoc vàrem tenir problemes per aconseguir patrocinadors de l’equip. Llavors, vam tenir la sort de que la constructora Vendome estava en el seu millor moment, i es va fer càrrec dels equips masculins i femenins.

Durant la temporada 1972 – 1973 el Club Bàsquet (que era el nom oficial de l’equip) es va inscriure a la federació gironina i així va néixer formalment el primer club de bàsquet femení a Lloret de Mar. L’any 1974 aquest equip es va classificar per jugar a la categoria Regional Femenina; i l’any 1976 va guanyar el títol provincial, el seu primer gran èxit. Aquell mateix any, la Pili Austrich va ser reconeguda com la millor esportista a la Nit de l’Esport Lloretenc, el premi més important de la vetllada.