A la Maria Carme Bausili la van venir a buscar perquè formés part de les llistes de Convergència i Unió a les eleccions municipals de l’any 1979, les primeres que es van celebrar després de la mort del dictador Francisco Franco.

Em van brindar l´oportunitat de millorar Lloret,  i aquest va ser el factor que em va fer decidir. A l’any 1979 tot estava per fer. Tot era il·lusió. Jo tenia 29 anys, vaig anar al quart lloc de la llista electoral, i en sortir elegida em varen nomenar regidora de Cultura i Ensenyament.

La junta del partit estava formada per homes, i sovint tallaven les meves intervencions. Tots volien dir la seva i anaven pujant el seu to de veu; fins que, farta d’aquell guirigall, vaig fer un cop a la taula i vaig dir: “voleu fer el favor d’escoltar-me? Que jo no he vingut a fer bonic!”

Des de la meva regidoria vaig haver de tractar molts homes, amb cordialitat i respecte mutu; però com que tinc un caràcter fort, sovint pujava el meu to de veu per tal que tinguessin en compte les meves decisions.

Després de tres anys de ser regidora vaig trencar la disciplina de vot i això va aixecar força rebombori mediàtic. Evidentment, em van convidar a marxar del partit, però puc assegurar-vos que sempre vaig procurar ser fidel a les meves idees i a les meves conviccions.

La Maria Cabañas va ser cap de llista per la candidatura Centristes de Catalunya – UCD a les eleccions municipals de l’any 1979. Ella no havia tingut mai cap vinculació amb partits polítics, però un grup de gent del poble la va triar perquè encapçalés aquella candidatura.

Durant la campanya, hi havia força gent que amb actitud paternalista em deien: “votarem al teu cosí Manel Bernat, perquè a tu se’t menjaran viva”. Em veien jove i amb poca experiència.