Biografia

La Palmira Ros i Martí va néixer a Lloret l’any 1911. Era filla de la Dolors Martí i Burcet i d’en Joan Ros i Gros. Els seus pares s'havien casat a l’Ajuntament de Blanes el 14 d'octubre de 1906, convertint-se en la primera parella en contreure matrimoni civil a les comarques gironines. El seu pare era un conegut polític lloretenc, progressista, republicà i lliurepensador. El seu germà Germinal Ros i Martí també va ser un destacat polític lloretenc d’esquerra. A més, el que més endavant va ser el seu marit, en Narcís Sala i Carreras, era fill, com ella, d’una família de fortes conviccions republicanes i laiques.

Quan va començar la guerra de 1936-1939 la Palmira va rebre la notícia que el seu marit, que era al front, havia quedat malferit en un petit poble de la província d’Osca. Aleshores ella va decidir que havia d’anar fins allí per ajudar-lo. El trajecte fins a aquell poblet va ser molt complicat i perillós, perquè les tropes franquistes avançaven de pressa. Com que el perill era cada cop més a la vora, el conductor del camió on anava la Palmira va decidir de canviar de destinació i es va dirigir cap a la frontera francesa per fugir dels bombardejos.

Un cop travessada la frontera el govern francès va fer tancar la Palmira en un camp de refugiats amb milers de persones que fugien de l’avenç de les tropes dels revoltats. Més endavant les autoritats franceses van fer pujar la Palmira en un tren de bestiar que la va portar al nord de França, a Normandia.

A Normandia, concretament a la població d’Arromanches-les-Bains, la Palmira s’hi va haver d’estar dos anys, treballant durament a l’agricultura, però almenys allí hi va poder retrobar el seu germà Germinal. Mentrestant, la resta de la seva família no sabia res d’ella ni del seu marit, en Narcís.

A la fi la Palmira va poder marxar de Normandia i va tornar a Lloret, a casa dels seus pares al carrer de Sant Carles, on també hi vivia la seva germana Rosa. La Palmira estava molt prima i demacrada. Aquells anys de privacions havien afectat la seva salut, però ben aviat es va poder refer.

El seu marit Narcís havia mort a Manlleu el dia 3 de febrer de 1939.

La Palmira, després de tot aquell calvari, va poder viure molts anys i finalment va morir a Barcelona l’any 1996.