En Darwin Austrich i Alum, era fill de Salvador Austrich i Rosa Alum. El nom de Darwin li va posar el seu pare, que era un home de fortes conviccions republicanes i laiques. En Salvador Austrich va ser president i representant del partit “Unió Republicana” a Lloret, i va ser un dels fundadors de l’Escola Horaciana i de l’Escola Instructiva, que seguien el model d’escola laica, mixta i racional de Pau Vila, inspirat en l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia.

El nadó, Darwin Austrich i Alum, no va ser batejat, sinó que el van inscriure al registre civil de l’Ajuntament. Aquest fet, del tot inusual al Lloret de l’any 1907, va comportar una gran festa social.

A l’inici de la guerra civil, en Darwin formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes. El 15 d’agost de 1936 fou nomenat conseller municipal per ERC i, un any més tard, conseller municipal per Acció Republicana. Quan entraren les tropes franquistes a Lloret (el 2 de febrer de 1939), en Darwin va voler quedar-se a la població i enfrontar-se al futur incert que l’esperava. Aquella mateixa nit fou detingut i traslladat a Blanes; i des d’allà l’ingressaren a la presó provincial de Girona, on el condemnaren per "delito de rebelión militar, auxilio a la rebelión, por formar parte del Comité Revolucionario y por ser el conductor de dicho Comité". La sentència fou dictada per "el Consejo de Guerra nº3 de Cataluña", i signada per "el ilustrísimo señor auditor de guerra" amb data de 17 de maig de 1939.

En Darwin va ser condemnat a "30 años de reclusión perpetua". Sentència modificada uns mesos més tard per "12 años y 1 día de reclusión menor". Després d'aquesta modificació, l’enviaren a la presó de Montjuïc a Barcelona per complir la seva condemna. En aquells moments, just acabada la guerra, la presó de Montjuïc era plena a vessar de presos polítics. Allà també va ser empresonat un altre lloretenc, en Pere Riera i Giralt, de Cal Gabatx.

Des de la presó en Darwin va enviar a la seva mare, la Rosa Alum i Parés, i a la seva dona, la Mercè Martell i Tarrés, unes cartes tendres i emotives, profusament decorades:

A la Rosa:

En mitx de parets i reixes no puc

oblidar jamai la dolça tendresa que

prodigaves en la meva infantesa.

L'angoixa i el dolor del meu cautiveri

és molt petit al costat del teu sacrifici.

A la Mercè:

Les reixes per a mi són febles

al tenir ferm tant immens amor.

Jamai oblidaré, Mercè estimada

tant sacrifici i dolor.

Després de tres anys a la presó de Montjuïc, van oferir-li una rebaixa de la condemna per bona conducta; però abans havia de passar un any al “Destacamento penal de San Miguel de Fluviá”. Aquell any se’l va passar picant pedra per construir un pont. Estava quasi tot el dia a dins de l’aigua, amb  fred i calor, amb pluja o neu. El temps va passar de pressa i, després de la construcció del pont li va arribar l’anhelat indult. Al document on s’acreditava la seva llibertat condicional van fer constar la següent inscripció: "Darwin Austrich Alum, accede a la libertad condicional el 1 de septiembre de 1943. Habiendo permanecido en prisión por el periodo de tiempo de 4 años, 3 meses y 18 días".