Les denominacions dels carrers no són mai neutres, sempre estan carregades de simbologia. Els carrers són formes vives que els diferents poders d’una societat busquen significar, ja sigui amb noms religiosos, amb dates destacables, amb referents polítics o amb prohoms il·lustres. Però a vegades, tal com succeeix a La Riera de Lloret, aquest poder no reeixeix i el nom popular persisteix i, fins i tot, s’acaba imposant al nom oficial.

El carrer Sant Pere rep aquest nom per ser la principal via de trànsit cap al santuari de Sant Pere del Bosc, antic monestir benedictí situat en una zona boscosa de la Serra de Marina, a uns 6 km del nucli urbà de Lloret i incendiat per les tropes franceses al segle XVII.

El 1918 l'Ajuntament de Lloret rebutja la proposta de modificar el seu nom pel de carrer Wilson, en homenatge a Thomas Woodrow Wilson, president dels Estats Units durant la I Guerra Mundial.

Caldrà esperar 13 anys perquè -aquesta vegada sí que per acord de l'Ajuntament- el carrer canviï de nom, passant-se a denominar Fermín Galan en referència al capità de l'exèrcit republicà que va dirigir la revolta de Jaca (Aragó), avantsala de la proclamació de la II República. Amb la victòria franquista, el carrer perd aquest nom i torna a denominar-se Sant Pere nom que encara avui conserva.

A la façana del número 21 encara persisteix una capella en honor a l'apòstol.