Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Els pioners en oci LGTBIQ+

Relats LGTBIQ+ a Lloret, per Xavier Orri

Micro_024_muntatge

A principis de la dècada de 1960, el règim franquista aplicava la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, per reprimir i condemnar als col·lectius que considerava antisocials. És en aquest context quan apareixen els primers bars d’ambient a Lloret.

Aquests establiments van néixer com a resposta a la necessitat de disposar d’espais on els col·lectius discriminats poguessin compartir les seves preferències afectives i sexuals.

L’ambient liberal, obert i respectuós amb el col·lectiu homosexual ens duu a etiquetar-los com a locals gayfriendly.

Amb l’arribada del turisme, es va produir un canvi important en la mentalitat de la població lloretenca, que s’adaptà ràpidament als nous corrents socials i que va saber mantenir una actitud de respecte i tolerància en relació a les noves pràctiques que s’incorporaven a la vida local, ben allunyades de la moral catòlica que imposava la dictadura franquista.

A finals de la dècada de 1960, Lloret disposava, sense ser-ne conscients, d’una petita ruta de locals gayfriendly. Establiments de mentalitat oberta, moderns i respectuosos amb les dissidències sexuals.

Aquells pioners en oci LGTBIQ no eren conscients que estaven posant les bases en una branca de l’oci nocturn que esdevindria, amb els anys, un sector capdavanter capaç de mobilitzar gran quantitat de gent i generar múltiples i importants benèfics econòmics.

El Bar Martin’s fou, probablement, el primer bar d’ambient a Lloret de Mar. Inaugurat al 1965 al carrer Santa Cristina per Fernando del Valle, més conegut com a Fernandito.

En Fernandito amenitzava les nits amb actuacions musicals de caràcter folklòric. Marifé de Triana, Lola Flores i Sara Montiel eren les estrelles amb més números per ser imitades per la comunitat homosexual masculina.

Les actuacions, sovint imitacions en rigorós playback, anaven a càrrec del propietari i d’algun treballador i amic, malgrat que, de tant en tant, també contractaven actuacions de transformistes.

A l’hivern, en Fernandito treballava fent tasques de mantinent a la Brigada Municipal, i molts el recorden per la simpatia i carisma que mostrava.

En Fernandito, en Gensio, en Paco, en Ramon i la resta de petits empresaris lloretencs estaven molt lluny de saber en què es convertiria l’oci gai a les darreries de segle XX i principis del segle XXI.

Entrevistes realitzades a diferents membres del col·lectiu LGTBIQ, familiars i amics durant l’estiu 2020.