Juliol del 1854. El còlera o morbo asiàtic entra a Catalunya a través del port de Barcelona en un vaixell procedent de Marsella. Durant els mesos d’agost i setembre Lloret va patir els estralls d’aquesta epidèmia de còlera.

Es van arribar a registrar fins a quatre defuncions en un dia. La gent s’allunyava dels focus d’infecció empesa per la por i en conseqüència molts malats quedaven desatesos. Pels carrers buits, només hi transitaven, metges i enterramorts.

Alguns portadors de la infecció fugien per mar de les grans ciutats com Barcelona a d’altres indrets buscant més seguretat. Això ocasionà que els mesos següents l’epidèmia s’estengués a d’altres poblacions.

Per manca de mitjans a Lloret els cadàvers romanien insepults durant dies fet que provocava un greu perill per la població. El rector d’aleshores, Joaquim Coch i Camps va encarregar-se d’atendre i acompanyar a tots aquells infectats que estaven morint, molts d’ells en soledat.

A Lloret van morir durant aquell any per còlera 308 persones de totes les edats i condicions socials. El 12 de setembre del 1854 moria el rector, Joaquim Coch. A Lloret, un carrer porta el seu nom en record a la seva tasca solidària.