Joan Conill i Monter va emigrar amb 30 anys a Trinidad (Cuba). Poc desprès s’establi a San Juan de Puerto Rico on residí fins la seva tornada a Lloret a l'any 1888, ja complerts els 50 anys, havent fet una bona fortuna.

Durant alguns anys va viure solter, i residia amb la seva mare; però l’any 1892, poc després que ella morís, en Joan va iniciar els tràmits de dispenses matrimonials, per motius de consanguinitat, i es va casar amb Clara Maria Aldrich i Lluhí, de 26 anys.

Aquell matrimoni només va durar cinc anys i no va tenir descendència. Joan Conill i Monter va morir el dia 9 de novembre de 1897, llegant a la seva esposa tots els seu béns, principalment les inversions borsàries a Puerto Rico.

Clara Aldrich va mantenir i augmentar el patrimoni familiar amb l'adquisició d'un mas a Vidreres i amb noves inversions borsàries.

L’ hipogeu fou dissenyat l'any 1906 per Bonaventura Conill i Montobbio i construït sobre un solar adquirit l'any 1899. L’encàrrec d’aquest hipogeu és una nova mostra de que foren les vídues les que, transcorreguts alguns anys de la mort del marit, es van encarregar d’honorar la seva memòria. És per aquest motiu que a la part frontal apareix el nom del marit, però a la part posterior de l’hipogeu figura el nom destacat de la propietària: Clara Aldrich, Viuda de Conill.