L’any 1918 l’epidèmia de la grip va ser terrible. La mal anomenada “Grip Espanyola”, va originar-se molt probablement a l’Àsia, tot i que els primers casos es van registrar als EEUU. Va prendre aquest sobrenom per la gran mortaldat que va fer a la península ibèrica.

Tot i no ser l’epicentre, el territori espanyol va ser un dels més afectats amb 8 milions de persones infectades i 300.000 morts. A Catalunya, el focus més fort va arribar a mitjans de setembre de 1919, afectant primer els pobles de la frontera amb França i estenent-se ràpidament a totes les poblacions. Va ser anomenada col·loquialment “la passa”.

La premsa local de l’època se’n va fer ressò: “La epidemia gripal se extiende en algunos pueblos fronterizos de las comarcas de Olot, Figueras y Puigcerdá. Hay en Port Bou algunos emigrantes atacados, aislados de la población, habiendo ocurrido tres o cuatro defunciones (...) se espera que ocurran otras por el estado de gravedad de los afectados que presentan graves lesiones en los pulmones”.

Per tal de poder frenar els efectes de l’epidèmia, la Mancomunitat de Catalunya va publicar una sèrie de recomanacions que no disten gaire del que està passant actualment. Els cafès, les sales de ball, els cinemes, els teatres, van acabar tancant i els actes de gran afluència de públic, com les festes majors, es van suspendre.

Segons consta, a l’octubre del mateix any a Girona havien mort 20 persones en un sol dia. A l’Hospital de Blanes hi havia 200 infectats, 12 d’ells greus i 4 defuncions. A Lloret de Mar, 70 malats; a Tossa 20, 4 greus i una defunció.

Esteve Fàbregas i Barri en parlava, a l’any 1935, a la publicació “Aires Lloretencs”: “Ara caldria referir-nos encara a l’epidèmia de grip del 1918. Però és un fet tan dolorós i recent, en servem encara una recordança tan diàfana i frapant, que creuríem francament irreverent considerar-la com un fet passat a la història.”