Durant la dècada de 1940 moltes famílies lloretenques i dels municipis dels voltants van haver de dedicar-se al contraban de productes com tabac, cafè i sucre per aconseguir un sobresou que els ajudés a sobreviure en un context de postguerra caracteritzat per la misèria i la pobresa. El mas Cabanyes, que durant molts anys havia estat un mas pròsper sota les ordres del masover de la casa, el meu avi, en Pere Burgada, en aquest context també va ser víctima de la misèria.

Un bon dia, després de la mort del meu avi, van aparèixer al mas dos personatges molt ben clenxinats, que van demanar pel noi, que era en Joan Burgada, el meu oncle, fill gran d’en Pere Burgada, que ara ja s’ocupava de la finca. Aquests homes van oferir al meu oncle d’organitzar una colla de distribució i venda d’articles de contraban, a canvi d’una comissió important. I en Joan hi va accedir.

En Joan rebria el material, que venia per mar, essent desembarcat a la cala Morisca, seria transportat en camió fins al mas, on es guardaria bé i seria distribuït amb una colla de nois que el transportarien arreu.

El centre d’operacions seria el mas Cabanyes i el material de contraban van decidir d’amagar-lo a la mina. La mina és una font que brolla de l’aigua d’un pou subterrani i que tenia la característica que, movent una petita tanca, es buidava ràpidament, fent que el nivell de l’aigua baixés tres pams, tot apareguent en un costat de la mina una passera que permetia entrar dins una cova interior totalment eixuta, on s’hi podien guardar coses.

Un cop el material era dins la mina s’hi estava uns dies a l’espera que els camions dels dos “clenxinats” se l’enduguessin.

Però un dissabte de juny de 1946 la Guàrdia Civil va aparèixer al mas. Hi havia hagut una delació. Els civils van fer formar tota la família davant del mas per fer-los confessar, però ningú no va dir res. Davant d’aquesta actitud es van endur en un racó del mas el mosso, un jove de 14 anys, al qual van interrogar tot fent ús de la violència. Aquest fet va comportar la fi de la colla i que el meu oncle Joan quedés arrestat tres mesos.

Mai no es va saber qui havia estat el delator fins que l’any 2002 els meus pares van coincidir casualment amb un home que durant els anys 40 havia estat membre de la colla de Blanes que els va explicar que sabia qui havia estat el que havia xerrat més del compte. El delator havia estat un membre de la colla de Blanes que havia xerrat com a conseqüència de les tortures rebudes. Aleshores, però, el 2002, feia un parell d’anys que aquell home ja era mort.

Avui, la font encara existeix però la mina i la cova interior van quedar enfonsades durant les obres de la urbanització d’Aiguaviva pel pes de les excavadores.

Accediu a la versió ampliada de la microhistòria en el següent enllaç:  Versió ampliada