L’any 1650 la pesta va assolar tot el territori català. Coincidint amb la Guerra dels Segadors, la fam i la mort es van estendre de manera sorprenent provocant una gran inestabilitat social i sanitària. El focus havia aparegut el 1647 a València on va provocar una gran mortaldat.

Lloret, no es va lliurar de la propagació de la malaltia. Es creia que la pesta era un càstig pels pecats de la humanitat. En l’acta de la sessió municipal del 29 de maig de l’any 1650, s’expressava la voluntat de poder erradicar l’epidèmia amb una sèrie de mesures ben curioses.

Per poder pregar a Santa Cristina contra la pesta, la imatge va ser portada excepcionalment a la parròquia de Sant Romà; “en tot Cathalunya se fan pregaries sens cessar per aplacar la ira de Deu y en Lloret habem portada la gloriosa Santa Cristina en aquesta Iglesia per posarla per intercessora davant de Deu”.

El joc era considerat pecat i es va demanar que es deixés de realitzar en els llocs públics; “honorable Batlle fasse fer una crida sota la pena de tres lliuras que ninguna persona de qualsevulga estament y grau que se abstinga de jugar en tot genero de jochs públicament i que incórregan en la matexa pena los que ministren bitlles o cartes pera jugar”.

Les multes dels qui no fessin cas anirien en benefici de Santa Cristina i de l’hospital de la vila de Lloret. Els que no ho poguessin pagar o es neguessin a fer‐ho, a la presó.

A Lloret van morir un total de 339 persones infectades per la pesta. El capellà d’aleshores va expressar en l’última pàgina del llibre de baptismes: “S’acaba l’infelicíssim any 1650, en el qual la pesta, la fam i la guerra s’estenien per tot Catalunya”.