Amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el llavors regidor Germinal Ros va rebre l'encàrrec de presentar una proposta per actualitzar o batejar prop de 350 vies públiques, ni més ni menys que un 60% del total de carrers i places existents. Un dels criteris que va haver de seguir va ser que els noms estiguessin pensats per durar en el temps, i per tant, al marge de possibles canvis polítics. Havien de ser noms que no aixequessin polèmica i generessin consens, tot un canvi de direcció respecte a períodes polítics anteriors. Per fer-ho, Ros va comptar amb l’ajuda d’empleats municipals però també de l’Esteve Alsina i l’Esteve Fàbregas, qui temps enrere havia redactat el Catàleg toponomàstic de la vila i terme de Lloret de Mar.

El gener de 1980 es presentà tot el catàleg al ple de l'Ajuntament.

El projecte no va ser fàcil. En certs casos Ros va haver d’impedir que a les urbanitzacions els promotors retolessin els carrers amb els noms de familiars seus, o en altres, va haver de gestionar les queixes d'alguns propietaris que deien que a la seva urbanització hi havia massa noms catalans.

Molts dels carrers batejats durant la dictadura franquista van desaparèixer. L'Avinguda del 2 de Febrero (abans del 14 d'Abril) va ser anomenada, Pau Casals. La Vía del Caudillo, reprenia el nom tradicional, el de carrer de la Vila. La Plaza de José Antonio Primo de Rivera tornava a ser la plaça de la Casa de la Vila i el carrer Carrero Blanco esdevindria la Plaça del Mil·lenari.