L'Hipogeu Fàbregas i Mataró
Propietat d'Emili Fabregas i Mataró, advocat, fill de pares lloretencs afincats a Barcelona. Casat en primeres núpcies amb Mercè Barnés i Mataró (de la finca Barnés, actualment col.legi de la Immaculada Concepció) i en segones núpcies amb Dolors Daví Piñol amb qui va tenir cinc fills.
Membre destacat d'associacions religioses de Barcelona, comptava entre les seves amistats amb l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, a qui se li ha atribuit el projecte dels dos hipogeus del cementiri, i el Canonge Agustí Vilà que com ell va estudiar la carrera de Dret i amb qui també va compartir ideari polític formant part de la Lliga Regionalista.
Si bé tenia la seva residència a Barcelona, no es va deslligar mai de Lloret. Mercès a l' amistat amb el Canonge Vilà, va formar part de la Junta de l'Obra de restauració de la l'esglèsia, i fou vocal dels Jocs Florals celebrats l'any 1914. Com d'altres lloretencs establerts a la capital catalana va voler ser partícep del nou cementiri, adquirint dos solars al final de l'Avda de Sant Josep. La construcció dels hipogeus es va dur a terme entre els anys 1908-1912. Un dedicat a la memòria de la seva primera esposa Mercè, finada el 14 de setembre de 1904 i enterrada en un nínxol al cementiri de Poble Nou de Barcelona. L'altra, on va voler que descansessin les seves restes el 24 de setembre de 1931.