La reforma modernista de l'església parroquial: canvis en temps convulsos
Des del segle XI la parròquia de la vila era la que avui dia es coneix com Ermita de la Mare de Déu de les Alegries.
A mitjan segle XV es va començar a plantejar la voluntat de construir una nova església parroquial, més propera al mar, on habitaven els pescadors i mariners. L'església parroquial de Sant Romà va ser construïda durant el primer quart del segle XVI, entre 1509 i 1522.
L'edifici fou aixecat en l'estil gòtic català, amb un absis heptagonal i una àmplia nau allargada, que s'aguanten mitjançant sòlids contraforts. La volta de creueria quedava sectoritzada per arcs torals en quatre parts, en les quals destacaven especialment les claus de volta esculpides.
A principis del segle XX, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del Modernisme, i va ser obra de Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'Antoni Gaudí. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la façana, amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb cúpules d'aire bizantí. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant mosaics, la tècnica del trencadís i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona
A continuació us mostrem la fotografia que es va fer servir com a element de recuperació de la memòria històrica, l'acompanya la seva fitxa tècnica.
Fitxa tècnica
|