+Mares i Pares
Com afrontar les rebequeries dels més petits?
Es tracta d'una etapa evolutiva dels infants que determinarà la manera com gestionen les seves emocions
Et trobes enmig del supermercat. De cop i volta el teu fill vol que li compris una joguina. No vols cedir perquè avui ja li has comprat una altra cosa i creus que és excessiu. És el teu limit. El teu angelet es tira per terra i dóna voltes, crida, plora, no atén a cap raonament, no vol escoltar-te, ni que el toquis però tampoc que marxis.
Està vivint una rebequeria i les seves emocions estan desbordades. Tota la gent del supermercat dirigeixen els ulls cap a tu amb mirades inquisidores per saber com reaccionaràs. Aquesta situació és molt habitual. El primer que cal tenir present és que aquestes reaccions són completament normals,és més, formenpart del seu procés de desenvolupament. El nostre petit no és dolent ni rebel ni ens fa xantatge sinó que forma part del seu creixement i la manera que ho afrontem modelarà el seu caràcter.
Amb aquest llenguatge corporal, el nen, que encara no sap com fer-ho d'altra manera, expressa el seu empipament i el seu malestar. L'edat habitual en què es donen aquestes reaccions és entre els 2 i els 4 anys. Hi ha diferents autors, pedagogs i psicòlegs, que aborden aquest tema que tant preocupa els pares. Per exemple, el pediatreCarlosGonzález apunta en un dels seus articles sobre aquest tema que«És una actitud molt més estesa del que sembla. Milers de vegades, en comptes d'intentar consolar de forma adequada a un nen(agafant-ho en braços, o donant-li pit, o preguntant-li què li passa...), li diuen coses com «no ploris, que et poses molt lleig», o «quina vergonya, un nen tan gran i plorant».
Extreiemalgunes recomanacions:
Anticipar-se a les rebequeries. Intentar evitar-les és una recomanació evident però útil. Si té gana i son sempre serà més fàcil caure en aquesta situació. La gana i la son són dos dels aliats de les rebequeries. Sipodem evitar-ho en la mesura del posible sempre ajudarà.
Relativitza la frustració del teu fill. Intenta mantenir la calma i pensa que tot passarà.Si necessites, agafa'l i surt de l'espai on les mirades de la resta t'afecten i busca un lloc més tranquil.
Acompanyar. Posar-nos al seu nivell, pronunciar el seu nom i anomena els sentiments del teu fill pot ajudar a dominar-los. Si poses nom a què està sentint és una manera de normalitzar aquestes emocions que sent i rebaixar la seva intensitat. En aquell moment, no servirà de gaire raonar.
No facis servir la ironia o raonaments que encara l'emprenyin més. No serveix de res. Evita el xantatge per solucionar-ho perquè no estàs afrontant la gestió de les emocions que és el que realment importa.
Valida els sentimentsdelteu fill.La tristesa, la rabia, la gelosia són emocions vàlides que hem d'acceptar i aprendre a gestionar. El teu fill encara no sap com fer-ho. Com adult, som els responsables de fer-ho. «Veig queestàsmolt emprenyat».
Apel·la al cervell del teu fill. El llibre Elcerebrodelniñode l'autor Daniel J.Siegel, explica molt bé com fer-ho. Primer cal que connectem amb ell. Intentar connectar primer amb el que sent amb frases com: «Estaves molt enfadat, veritat? Ja ha passat tot»
Explica-li després quan estigui més receptiu el que ha passat i anomena els sentiments. Quan els seus pares actuen com a mirall de les seves emocions, ajuden al nen a conèixer-se i a saber com es diuen aquests estats d'ànim
Els experts apunten que és important durant els primers anys de la vida d'un nen fer-li entendre que passi el que passi sempre l'estimarem encara que no ens agradi el seu comportament o acció en un determinat moment. Això és la base d'una personalitat segura, independent i amb una autoestima capaç de suportar alts i baixos i adversitats. I si estemal super, no cedir en el nostre límit pel fet d'haver-hi esclatat en un terratrèmol d'emocions. El llibre Disciplina sin lagrimas de Daniel J. Siegel i Tina Payne Bryson també amplia aquest tema pels pares i famílies que en vulguin trobar més eines sobre com afrontar-ho.Un altre llibre recomanat per abordar els sentiments negatius dels nens és Com parlar perquè els nens escoltin. I com escoltar perquè els nens parlin deAdele Faber iElaine Mazlish. També el llibre de Rosa Jove, Ni rabietas ni conflictos presenta solucions a aquests comportaments dels infants.