La tradició de fer puntes es remunta a finals del segle XVI a Catalunya. Fer puntes era una feina feta habitualment per dones, com a mitjà de fer entrar diners a casa, i per fer una aportació al comerç americà.

Durant el segle XVII, les puntes de coixí van tenir una gran expansió a tota la costa catalana. Concretament a Lloret, la puntaire més antiga que se’n té noticia és la Maria Puig, nascuda l’any 1631.

La Maria Català és considerada la darrera professional d’aquesta labor a la nostra vila. Nascuda l’any 1880, després de la Guerra Civil es va veure en la necessitat d’agafar el coixí de fer puntes i treballar intensament. La seva feina va trobar una excel·lent acollida a les botigues de Barcelona.

Amb la mecanització de les puntes, la feina manual es va anar perdent progressivament a Lloret; però al 1986 la Dolors Clupés, des del Grup Cultural Loreto, va voler recuperar la tradició de les puntes de coixí. Doncs, es va crear la secció de puntaires. Poc després, el 1987, ja eren més de 40 les dones dedicades a les puntes.

Poc després, l’any 1991, Lloret va acollir la Diada de la Puntaire de Catalunya, amb exhibicions i activitats, reunint més de 1500 puntaires.

No va ser fins al 2007, quan Lloret va tornar a ser seu, superant els 3500 assistents.

En l’actualitat, anualment es celebra una trobada de Puntaires al Passeig Jacint Verdaguer, coincidint amb la Diada de Catalunya, amb l’assistència de més de 200 puntaires d’arreu de comarques de Girona i de Barcelona.