La construcció subjectiva del gènere i la violència.

El problema de la violència envers la dona en les relacions de parella és una realitat complexa i polièdrica. I per la seva  comprensió és necessari incidir en el fenomen general de la violència entre els éssers humans, en les estructures i relacions de poder i de dominació, en la biologia i al sexe i, sobretot, a la cultura del gènere. La violència envers les dones és una violència de caràcter estructural, és a dir, el sistema que sosté i legitima l’ús de la violència envers la dona, es basa en un procés històric, produït i reproduït per les estructures socials de dominació.

Així doncs, és la transmissió social i cultural d’aquesta ideologia  la que legitima la violència, transmissió que es produeix mitjançant els  models de masculinitat i feminitat.

La construcció de rols i d'identitats femenines i masculines comporta, doncs, la inclusió d'unes determinades característiques hegemòniques per cadascuna d’aquestes  identitats, per tant, la tendresa, el sacrifici i l’ajuda als altres s'associa  allò que és femení en tant que la intel·ligència, l'agressivitat i la dominació s’associa allò que és masculí. Quan parlem d'estereotips de gènere, fem referència a les creences culturalment compartides sobre les característiques psicosocials que es consideren prototípiques, d’aquestes dues categories excloents.

La constant assignació social de funcions i activitats a les dones i als  homes naturalitza els seus rols, condiciona les seves identitats, la seva visió del món i el  seu projecte de vida. Per tant, aquestes idees que provenen de la tradició cultural s’assumeixen socialment de manera acrítica perquè són viscudes per les persones com a òbvies i naturals. Des de sempre aquests rols i estereotips de gènere s’han  transmès a través de la cultura, la religió, la societat i els costums.

Quasi tots els contes tradicionals estan carregats d’estereotips sexistes, els quals ensenyen als nens i a les nenes com han de comportar-se segons el sexe que tenen. També hi ha moltes campanyes de màrqueting que utilitzen aquests estereotips per vendre els seus productes.

Un altre exemple de com la cultura de gènere és fonamental per la comprensió de la violència envers les dones;  és  la conceptualització de l’amor, o de les relacions de parella. Aquestes idees sobre l’amor són les que trobem en la majoria de lletres de moltes cançons que sentim cada dia a les emissores de ràdio, discoteques... La gran majoria tracten de temes com l’amor o el desamor, però no parlen d’un amor igual sinó d’un amor romàntic,  basat en l’entrega i la dependència amb l’altra persona.

Aquest concepte d’amor el trobem en moltes pel·lícules, on quasi sempre hi ha la noia, que és més emocional, més dependent, més dèbil, més fràgil, que està pendent d’un home més valent i més independent. L’amor ha de ser per sempre, s’ha de patir per ser feliços i, costi el que costi, s’ha de lluitar per no separar-se. Són relacions eternes al patiment, eternes al dolor i a la dependència. La vida no té sentit si no estan junts. Aquest tipus de relació, intenta vendre un amor etern, en el qual tot s’hi val i tot és permès perquè l’objectiu és una vida conjunta. Aquesta intensitat en les relacions fa perdre el món de vista. En la recerca d’aquest amor, es deixa de banda estimar-se a una mateixa, respectar els mateixos drets i les mateixes decisions. No hem d’oblidar que aquestes pel·lícules i cançons van dirigides a un públic, majoritàriament, adolescent.

Per tant, des de la regidoria d’igualtat, pensem que és fonamental per poder erradicar la violència envers les dones,  una modificació dels  valors i dels conceptes  “masculinitat” i   “feminitat”;  sense deixar de banda, el concepte de l’amor, respecte, etc. integrant de forma explícita continguts des d’una perspectiva de gènere.

• Projecte Educació

L’educació en igualtat, la millor prevenció contra la  violència.

Actualment, les relacions que s’estableixen entre els/les adolescents, venen determinades per aquests models (masculí i femení). Vivim encara en una societat marcada pel gènere al qual pertanyem. Tot i que es respiren aires de canvis, continua sent una societat patriarcal, on l’home encara té el poder.

L’adolescència, com a etapa madurativa, és una època on tot just comencen a crear la seva identitat i la seva definició sexual. Estan en l’època del canvi, de la rebel·lió, dels dubtes i de la recerca d’una raó inexistent. On els referents educatius mai o quasi mai tindran la raó, ja que la gran majoria, són egocèntrics i se senten incompresos. Per aquest motiu proposem la realització d’uns tallers on els mateixos adolescents són els protagonistes, fent-los participar de cadascuna de les activitats i tallers, tractant cada concepte que es vol treballar des de la participació dels nois i noies. Amb aquests tallers el que volem és que siguin els mateixos  joves els que es qüestionin aquests valors tradicionals, una tasca que d’entrada reconeixem difícil, donats tots els inputs que reben els nostres adolescents des de tot arreu.

El projecte està desglossat en dues grans etapes. A la primera,  les activitats que es fan a primària.

A 4t es treballa els rols de gènere, qüestionant-se el paper de les dones i els homes.

A 6è es treballa la corresponsabilitat.

La segona etapa compren  les activitats que es realitzen als alumnes de l'ESO.

El primer grup classe és el de 2n d’ESO. L’activitat consisteix a ser crític amb la publicitat. Entendre i debatre com ens influeixen els mitjans de comunicació en els estereotips de gènere.

El segon grup classe és el de 3r d’ESO. Es durà a terme un teatre social, que treballa l’assetjament virtual, la frontera entre el que és públic i el que és privat, i l’escletxa digital intergeneracional, l’escletxa digital de gènere i la gestió de conflictes i l’abordatge que se’n fa des de la comunitat educativa.  

El tercer i últim grup és el de 4t d’ESO i es treballa juntament amb el departament de joventut els mites de l'amor romàntic.