La «Guia d’usos no sexistes» vol ser una eina que faciliti la consulta i la resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. Per això, el text és una síntesi dels criteris, amb exemples, límits i remarques dels diferents recursos de conformitat amb l'«Acord». A Marcar les diferències hi trobem molts exemples i explicacions exhaustives sobre la utilització dels diferents recursos i, per tant, aquesta obra continua sent una font de consulta important. Cal tenir en compte, però, que en la «Guia d’usos no sexistes» hi ha hagut adaptació i canvis en algun criteri. Per exemple, en aquest document s’insisteix a no abusar de determinats recursos (la paraula persona, segons quins mots col·lectius, formes dobles, etc.), s’indiquen límits i es fan remarques per evitar que es facin servir solucions concretes d'una manera mecànica, es normalitza l’ús del masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones dins del text, com s’ha fet sempre. Es busca, per tant, l’equilibri entre genuïnitat, respecte i claredat en la comunicació.

Per acabar, volem remarcar, tal com es diu en l’«Acord», que els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. Considerem que és fonamental, des de les administracions públiques, tenir cura de no trair el funcionament genuí del català i, al mateix temps, promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos de l’Administració en general, però sobretot en els institucionals.

• Guia d'usos no sexistes de la llengua