La Carme, ja de ben jove, volia ser policia i, encara més concretament, volia ser detectiu. Era la segona de quatre germans i, d’alguna manera, semblava destinada a gestionar el negoci familiar. Tanmateix, els seus interessos anaven per una altra banda i quan va decidir optar la carrera policial la seva família no s’ho va prendre gaire bé. En aquells primers moments la Carme es va trobar força sola.

No va poder anar a fer les oposicions a policia, que aleshores es feien a Madrid, per tal de poder optar a ser detectiu. En canvi, es va presentar a una plaça de policia local a Lloret i la va aconseguir. Així, amb vint anys d’edat i sense el suport de la família, la Carme va ser una de les primeres dones de Catalunya que aconseguia ser policia local.

Amb el temps la Carme esdevenir la primera sergenta de la policia local de les comarques de Girona i la primera sotsoficial que co-dirigia una unitat de policia judicial dels cossos de policies locals de Catalunya.

En els seus anys d’ofici va saber donar un caire proper i molt humà al seu paper de policia. I quan se li preguntava per aquests mèrits i les dificultats que va haver de patir per assolir els seus objectius, ella responia:

“No ho sé. Mai no he estat conscient d’haver fet res d’especial. Volia ser policia i ja està”.

La Carme sempre va fer bandera de la defensa dels drets i llibertats de les dones, així com del suport a les persones més febles. Va ser una persona humana, propera i dialogant i amb una trajectòria professional brillant. Va dedicar 38 anys de la seva vida a Lloret i a la seva gent convertint-se, així, en tot un referent dins la Policia Local.