Page 2 -
P. 2
La parada de Sesmond
Encapçalament del Manual de protocols notarials (les còpies de les que fan aquests municipis, però a voltes la tasca d’arxiver
escriptures que custodien el notaris) (1797-1800) del notari de Lloret, és compartida amb la de tècnic de cultura i se n’acaba
Miquel Roig i Font, el primer de la Notaria de Lloret dels conservats ressentint el servei d’arxiu.
consecutivament a l’ACSE. Finalment, hi ha una sèrie de municipis que si bé disposen
d’unes, a voltes, precàries instal·lacions per a dipositar la
Vidreres, Osor, Massanes, Breda i Riudarenes. Així mateix, documentació, no tenen al capdavant cap persona que en
l’ACSE acull tota la documentació procedent d’entitats, tingui cura. Això no vol dir que la documentació estigui
empreses o particulars que lliurement i desinteressadament de qualsevol manera, però en tot cas es fa difícil controlar-
la hi vulguin cedir. Això ha possibilitat la recepció d’uns la i consultar-la. En aquest sentit des de l’ACSE, seguint
quants fons documentals familiars i patrimonials de la un dels punts que marca normativa arxivística citada,
comarca, entre els quals hi ha el que conserva el document impulsa accions que permetin un tractament adequat a la
més antic existent a l’Arxiu, un pergamí del mas Recasens documentació municipal. Aquesta iniciativa s’ha traduït
de Salitja de 1204. en la posada en funcionament del PLA_DOC_SELVA, un
pla que cerca intervenir en la documentació, preferentment
Paral·lelament a l’existència de l’ACSE, a la comarca de administrativa, d’ajuntaments que ho sol·licitin, a fi i efecte
la Selva s’han anat creant en diversos municipis serveis de facilitar-ne el control i la recerca.
d’arxiu municipal. De fet, la normativa obliga els municipis
de més de 10.000 habitants a disposar d’aquest servei. En Al marge de la documentació de les administracions, a
la nostra comarca, dos dels tres dels municipis que superen la comarca de la Selva es conserven ingents quantitats de
aquesta xifra, Lloret de Mar i Blanes, disposen des de fa documents en mans privades. No està de més recordar
anys del servei d’arxiu municipal perfectament consolidat, que, segons la normativa vigent en matèria de patrimoni
amb instal·lacions i equips humans al capdavant, del cultural, la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, el
tot raonables i amb els fons documentals inventariats i documents privats de més de quaranta anys ja formen
accessibles als usuaris. Singularment, el municipi de Lloret part del patrimoni cultural català. Això no vol dir que hi
és pioner a la comarca en l’aplicació integral del concepte hagi l’obligació de dipositar-los tots als arxius, però sí que
de gestió documental i arxiu en tot el cicle de vida dels cal prestar especial atenció al destí de la documentació
documents, concepte que comporta un control i tractament d’entitats, empreses, famílies o persones que per ignorància
arxivístic dels documents des que arriben o es produeixen a o deixadesa malmeten documents que poden tenir especial
la institució fins que esdevenen històrics, essent un exemple rellevància per als estudis comarcals.
no tan sols per als municipis de la comarca sinó pels de
la resta del país. El tercer municipi és el ja citat de Santa Tots sabem que la història d’un determinat indret no s’ha
Coloma. d’escriure només amb el que diuen els documents oficials
o els procedents de l’Administració. El coneixement del
En un segon nivell hi ha diversos municipis de la comarca passat s’enriqueix notablement amb l’aportació de les
que sense tenir la obligatorietat que exigeix la normativa, recerques que es puguin fer en altres tipus de fons, i en
han posat en funcionament el servei d’arxiu municipal aquest sentit els documents d’origen privat hi tenen molt
tot contractant una persona al capdavant. És el cas de a dir. És cert que els arxius municipals més actius i l’Arxiu
Sils (capdavanter en aquesta iniciativa), Anglès, Arbúcies, Comarcal han pogut localitzar i ingressar importants
Caldes de Malavella, Hostalric, Maçanet de la Selva i Tossa quantitats de documentació «no oficial», però encara
de Mar. En tots aquests casos una persona atén el servei a queda molt de camí per recórrer, sobretot en una comarca
temps complet o a temps parcial. És encomiable l’esforç com la selvatana, plena de patrimonis rurals amb molta
solera, moltes empreses i negocis (amb especial rellevància
darrerament, del sector turístic) i moltíssimes entitats i
associacions que en un moment donat no saben què fer
dels seus papers, no els donen cap valor i per desgràcia
poden acabar en un contenidor. És obligació, doncs, de
tots els actors que intervenim en la gestió, conservació i ús
del patrimoni documental (regidors de cultura, arxivers i
usuaris d’arxius) que es facin les polítiques, les campanyes
i les accions que han de permetre l’enriquiment d’aquest
insubstituïble patrimoni comú.
Fe d’errates. Al núm. 8 del butlletí Sesmond es va publicar
l’article “Els Saragossa i la vinya de sa Boadella” sense que
aparegués el nom del seu autor: Agustí M. Vilà i Galí. Disculpeu
les possibles molèsties.
2 Febrer 2010