Page 4 -

EL MAR Y JO GERMÀ GRAN

L'aigua de mar em renta els pensaments Germà gran, germà gran!
amb una onada plena d'aiegria Nosaltres només anem a casa quan arriba
i els fa flexibles, transparents el vespre. Estem tristos perquè ningú
perquè puguin remar amb més gosadia. ens convida al teatre. La nostra vida
Tinc desitjós blaus és avorrida. L'amo fuma tabac de l'Havana
que s'obren i es tanquen com una curculla i nosaltres tot el dia en el camp...i no arriba
i uns altres que es blinquen com petites naus l'hora de plegar. Germà gran, germà gran!
que el temporal mulla. El nostre germà gran és alt i sab de lletra
Tots els meus records es tornen petits, però es queda dormint en el quarto de dalt.
- en la llunyania, ales de gavina - També tenim altres germans savis però només
són els meus sentits els veiem passar per la carretera, depressa,
àncores clavades en la sorra fina. en els seus cotxes. Ens consolem una mica
Enllà de la mar la vela es detura, perquè els diumenges anem a les titelles.
- el repòs reposa damunt del meu pit - Nosaltres prou voldríem una noia blanca
el sol se m'enfila fins a la cintura, i una casa alegre. Germà gran I Estem cansats.
el vent per la vela puja decidit. Ai, desperta't, desperta't, desperta't, germà grani.
Davant de les portes, les xarxes. Les dones
les cusen servint-se d'agulla i didal. Matuitl Úoita
Davant de la platge jo cuso a les ones
en un fris d'escuma, lluent, musical.
Llavors cada parpre, - petxina cansada -,
s'abaixa i es tanca en un mut resort,
la son i rellisca sense serpregada
com a dins del port
la barca vestida de llum argentada.
La remor de la mar es fa petita
com la del pols que sento acompassat;
- La pau és infinita
perquè l'hora del somni en ha arribat!.

Dibuio: ROSARIO TAMAVO.